UN TAST DE CATALÀ

Contrastos reveladors en les definicions de diccionari

En part per ideologia i en part per cultura, paraules en principi equivalents tenen definicions divergents en diccionaris de diferents llengües. Són el reflex de contrastos importants, i sovint inconscients, en la comprensió de la realitat. Analitzem, per exemple, les definicions dels adjectius irredempt i irredento. Per al DIEC2, “un territori subjecte a dominació estrangera de la qual hom espera alliberar-lo”. Per al DRAE, “ un ter ritorio que una nación pretende anexionarse por razones históricas, de lengua, raza, etc. ” Que el subjecte de la definició sigui el territori que volem alliberar o la nació que se’l vol annexionar ja diu molt de la història de Catalunya i Espanya i la seva manera de mirar al món.

El contrast en el punt de vista s’accentua si anem als substantius irredemptisme i irredentismo, definits -respectivament- com a “acció política que vol alliberar de la dominació estrangera una província, una regió, etc.” i “ actitud política que propugna la anexión de un territorio a una nación a la que se considera que debe pertenecer ”. No cal ser un geni per percebre-hi pulsions independentistes i imperialistes, sobretot tenint en compte que irredempt vol dir “no alliberat”, “no redimit”, i que alliberar i redimir són accions clarament encomiables.

Fer servir les mateixes paraules amb sentits diferents sense ser-ne conscients ens condemna a no sortir de debats estèrils. Com podem tenir, per exemple, la mateixes estratègies antiterroristes si el DIEC2 entén terrorisme com un “moviment polític” i el DRAE com una “actuación criminal ”?

En certs casos, però, el nostre diccionari normatiu ens deixa amb el cul a l’aire. Definir nacionalisme, com fa el DIEC2, com a “ideologia i moviment que reivindica l’organització política independent d’una nació”, avala -en principi- que només qui no té un estat pugui ser nacionalista. Cal urgentment afegir-hi l’accepció -ja al GDLC- “actitud política derivada directament del fet d’atribuir un valor altíssim al fet nacional o a la nació”.