UN TAST DE CATALÀ

“El Barça en fa prou jugant a mig gas”

Fer prou i tenir prousemblen expressions sinònimes. Això explica que els mitjans -sobretot les pàgines d’esports- vagin plens de titulars del tipus “X en fa prou amb Y / fent Y (per aconseguir Z)”: “L’Atlètic en fa prou amb un penal (per guanyar)”. Són titulars en què haver escrit “X en té prou...” hauria dit el mateix i, a més, ho hauria dit bé.

Els que fan aquest ús de fer prou canvien tenir per fer -que potser els sembla més nostrat- sense tenir en compte el canvi sintàctic (de règim verbal) que això comporta. Per desgràcia, gairebé cap diccionari n’informa. El Ginebra-Montserrat es limita als verbs lèxics, i fer prou és una locució verbal. Però, per sort, el Diccionari de sinònims de frases fetes de Maria T. Espinal sí que entra fer prou acompanyat d’un exemple molt valuós: “Hem fet prou amb els diners que ens vas deixar”.

Si en aquesta frase canviem fer per tenir ens veiem obligats a afegir-hi un pronom en : “N’hem tingut prou amb els diners que ens vas deixar”. D’exemples n’hi ha un munt: “Amb 20 euros faré prou” però “Amb 20 euros en tindré prou”. El sentit de tenir, a diferència del de fer, és inseparable de la idea de quantitat, i és aquesta idea la que exigeix el pronom en.

Doncs jo -em replica un lector- sempre diria “Amb 20 euros en faré prou”. Tu i molts més. La meva impressió és que es tracta d’una ultracorrecció induïda per mimetisme. Me’n vaig als clàssics: “Me sembla que ja farem prou si enllestim un full cada més”, avisa el realista Fabra; “Si salvem la llibertat de l’esperit i l’expressió nacional de la cultura, ja farem prou”, sentencia un profètic Rovira i Virgili; “Els pobres no ens podem pas fer gaires il·lusions. Ja fem prou amb el qui dia passa any empeny...”, es resigna Josep Pla.

En tot cas, en titulars esportius jo optaria per tenir-ne prou. “L’Atlètic fa prou amb un penal” diria que no té el grau d’objectivitat propi de la informació. És un d’aquells usos de fer com a verb comodí que ens situa en el terreny del registre col·loquial.