5 consells perquè escriguis definitivament el teu primer llibre
Encarem les últimes setmanes de l’any, i amb l’inici del 2026 començaran els nous propòsits. Potser, en algun llistat de desitjos, hi ha un punt que diu així: “Escriure el llibre d’una vegada per totes”. Fa uns dies, a la Fira del Llibre de Guadalajara, vaig moderar una taula d’escriptores catalanes que han publicat la seva primera novel·la. Les participants eren Maria Canelles (Contra la nostàlgia, Angle Editorial), Montse Albets (Només terra, només pluja, només fang, Edicions del Periscopi) i Regina Rodríguez (Les calces al sol, La Campana). De tot el que van dir, que malauradament no està gravat, recordo unes quantes idees que ben segur que poden ser útils a aquelles persones que aquest Cap d'Any es plantegin posar-se de veritat, ara sí que sí, amb la maleïda novel·la.
(1) Descobreix si ets jardiner o arquitecte
Un dia, algú va dir a Regina Rodríguez que era important escatir si ella era més d’estructures fixes o d’idees que broten. Són dues maneres d’afrontar una novel·la: pots ser arquitecte (tenir els capítols pensats i la trama planejada fins a l’últim detall), o pots ser jardiner (anar tirant i, com cantava Lluís Llach, que neixin flors a cada instant). No hi ha cap mètode infal·lible: si has provat de fer un esquema i t’has quedat encallat, llença’t a l’aventura i després, si cal, ja podaràs; i si t’has endinsat directament al bosc i t’has perdut entre el fullam, atura’t un moment i pensa quina història vols escriure. Sigui com sigui, una novel·la requereix paciència i insistència. "Cal anar endavant, sense perdre el pas, cal regar la terra amb la suor del dur treball!" Disculpeu, era inevitable continuar amb el paral·lelisme.
(2) La família no és una excusa (la feina, potser sí)
Un moment bonic de la conversa va ser quan Maria Canelles, Montse Albets i Regina Rodríguez van parlar de com s’organitzaven per tenir temps per escriure. Jo els vaig preguntar si essent mares, els era encara més difícil trobar l’espai i el temps adequats per començar a trenar frases. Em va agradar molt la resposta que em van donar totes tres: el problema no eren mai els fills, sinó les feines. Elles podien reservar-se unes hores a la setmana per aïllar-se i escriure, despertar-se més d’hora o delegar tasques als seus marits; però el que no podien fer era tenir el cap clar després d’estar constantment sol·licitades en els seus entorns de treball o d’afrontar hores extra de paperassa. Les feines que no respecten els horaris d’entrada i sortida, la manca de desconnexió laboral, i moltes altres casuístiques, compliquen l’escriptura més que tenir descendència al càrrec. Albets va dir que ella té la capacitat d’asseure’s a la taula del menjador, posar-se música als auriculars i oblidar-se del que passa al seu voltant, cosa que, encara que la família no sigui una excusa, trobo que té bastant de mèrit.
(3) Que la teva idea sobre què és la bona literatura no pesi massa
De vegades, tenir molt clar que hi ha gent que ha escrit llibres boníssims (i frases magistrals, i paraules precises), serveix d’inspiració però també bloqueja. Això és el que li va passar a la Maria Canelles, que va començar a estudiar Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la UAB i va procedir a no escriure gens durant uns quants anys. Tenir tants referents, i tan grans, va fer que hagués de superar unes quantes pors abans de començar la novel·la. “Si existeix Rayuela, per què haig d’escriure un llibre, jo?”, es preguntava. La idea del llibre com a objecte també li suposava una certa pressió: imaginar-lo publicat, físic, definitiu i amb entitat pròpia, l’aclaparava. Un altre complex, en aquest cas de Regina Rodríguez, tenia a veure amb la literatura catalana: “Sembla que sempre hagi de ser densa, profunda i seriosa, i això em duia a pensar que jo no podia formar-ne part”, explicava a la FIL. En el seu cas, Les calces al sol és una obra propera, lleugera, divertida… I tot un fenomen editorial.
(4) No menyspreïs els cursos d’escriptura
És una constant entre autors: alguns diuen que el talent és innat i que una bona ploma no necessita anar a cursos d’escriptura, i d’altres són escriptors, precisament, perquè es van apuntar a un curs i van veure clar que aquella era la seva passió. O bé ja ho sabien, i el curs els va servir per treballar altres coses, com perdre la vergonya o posar a prova els textos. És el cas de Maria Canelles, Regina Rodríguez i Montse Albets. Totes tres tenien una relació diferent amb la literatura, i totes tres han fet cursos d’escriptura algun cop a la seva vida. Albets, per exemple, és llibretera, correctora i assessora editorial, i, per tant, feia anys que estava immersa en el món de les paraules, però els cursos li van servir per tenir l’obligació d’anar complint amb les entregues i, per altra banda, per acostumar-se a compartir el que escrivia amb altres persones, en un ambient amable però també crític. Així doncs, els cursos les van influenciar en direccions diferents, però els troben útils i animen a tothom a apuntar-s’hi.
(5) Llegeix, llegeix, llegeix
De petites, la Maria i la Montse eren lectores àvides, mentre que la Regina recorda amb avorriment els llibres obligatoris de l’escola. Tot i això, totes tres destaquen que llegir és molt important a l’hora d’escriure. De fet, Albets creu que “la lectura és la millor escola d’escriptura.” És l’altra cara de moneda del punt número tres (el del bloqueig per sobredosis de lectures bones): idolatrar grans escriptors et pot paralitzar, sí, però en realitat t’aportarà molt més que no pas et restarà. Un altre tema de debat entre el món dels escriptors és si llegir altres autors mentre estàs escrivint la teva novel·la és contraproduent o no. Alguns diuen que els interfereix en l’escriptura i que, per tant, prefereixen aïllar-se uns mesos. En canvi, la Maria Canelles creu tot el contrari: “Precisament, jo llegeixo per interferir-me i que la meva escriptura creixi”.