UN REPORTATGE?
Una de les novetats més interessants d’aquests darrers temps és La banda de Berlín, de l’alemany Ernst Haffner. Molt honestament, l’editora de La Campana, Isabel Martí, el qualifica de reportatge. No pas l’editor alemany, que, interessadament, tracta la publicació de novel·la. És un text d’èxit de l’Alemanya d’entreguerres (1933), recuperat recentment. Exposa amb un estil directe i, sens dubte, periodístic, les peripècies vitals d’una colla de desgraciats adolescents al Berlín d’aquell moment. És un reportatge, un documental escrit en un estil moderníssim. Ens recorda vagament el Dos Passos més carismàtic, on els personatges, tal com fa Haffner, són protagonistes gairebé documentals del seu present històric. La no ficció novel·lada, vet-ho aquí, 30 anys abans que Capote suposadament la inventés amb A sang freda. És evident que Haffner, de qui es perd el rastre vital durant els anys de la guerra, coneixia bé el terreny que trepitjava. Aquesta aproximació al lumpen berlinès dels joves sense sostre només podia fer-la algú molt proper, però amb distància. Segurament, un funcionari o un membre d’alguna associació d’ajut als joves. El llibre (amb aquella imatge tan poc estimulant del Reich dels mil anys) no devia agradar gaire als dirigents nazis: el van prohibir i cremar.
CARN ADOLESCENT DE REBUIG
Sempre és corprenedor, el retrat de nens i nois deixats anar a la seva fortuna. D’Alemanya, a part d’aquest acostament al temps de la misèria provocada pel Tractat de Versalles, en tenim altres testimonis. Els nens de la Segona Guerra Mundial, supervivents deshumanitzats, els trobem molt ben descrits en un passatge de Les benignes, de Jonathan Littell. També ho fa Philip Kerr en les novel·les ambientades a la guerra. I del desastre posterior durant l’ocupació aliada no cal ni parlar-ne. El cas dels milers d’orfes assalvatjats, rates de claveguera, nens tots sols vagarejant entre la runa a mercè de tot, en són testimoni. Ho explica, entre altres, Giles MacDonogh a Después del Reich (2011). Llegiu La banda de Berlín i podreu deduir per què els nazis van decidir cremar-lo.
