El Partit dels Panteres Negres va ser el primer moviment d’autodefensa creat per militants negres als Estats Units, en un moment, el 1966, en què semblava que la lluita pels drets civils havia mort amb els cadàvers dels germans Kennedy. No va néixer estrictament al Sud, sinó a Oakland, Califòrnia, cosa que potser no és tan difícil d’explicar. Molts negres havien emigrat de les condicions de marginació i pobresa del sud i intentaven cercar-se la vida en llocs menys hostils, i Califòrnia semblava el lloc ideal. Però les primeres generacions es trobaren amb noves formes de marginació i pobresa, i decidiren tirar pel dret i enfrontar-s’hi d’una manera més directa. L’octubre de 1966, Huey P. Newton i Bobby Seale fundaren el Partit dels Panteres Negres per a l’Autodefensa, i tots dos es feren famosos en una foto en què se’ls veu armats, un amb una escopeta i l’altre amb un Colt 45.

El programa dels Panteres Negres ve reproduït a la novel·la Panther de Melvin Van Peebles, i és tot un programa social, en què es reclama, entre altres coses, “terra, pa, habitatge, educació, roba, justícia i pau”. De fet, una de les primeres tasques que va emprendre el partit va ser la de crear patrulles armades que vigilessin el comportament brutal de la policia, i també fundar programes socials, com el d’Esmorzar Gratis per als Nens. Naturalment, aquest programa d’acció directa els creà l’enemistat d’Edgar Hoover, etern director de l’FBI, que va dir que es tractava de “l’amenaça més greu a la seguretat del país”, i que creà un programa anomenat Cointelpro, destinat a la infiltració, vigilància i setge policial als seus militants.

Tot això és el que ens relata Melvin Van Peebles en aquesta novel·la plena de vida, energia, ritme trepidant i diàlegs tallants. El mateix Van Peebles, nascut a Chicago el 1932, va ser coetani del moviment i fill d’una època de militància radical. Publicà la seva primera novel·la als 24 anys, i el 1971 es faria famós amb la pel·lícula Sweet Sweetback’s Baaddasssss Song, que sembla el títol d’un rap i que inaugurà el gènere del blaxploitation, en què sota l’excusa de la denúncia social es presentaven els aspectes més sòrdids, violents i sexuals del món negre urbà, i que donà obres com Shaft o Super fly, sempre amb bandes sonores extraordinàries (Isaac Hayes en el primer cas i Curtis Mayfield en el segon). Panther, apareguda el 1994 i portada al cinema pel fill de Van Peebles, Mario, defuig moralismes i maniqueismes i ens retrata un moment en què es tractava de lluitar o morir, i en què els moviments de resistència urbana encara no entraven directament en la categoria de terrorisme.