VISCA LA XARXA!
Avui en dia, a través d’internet, tothom pot vendre i subhastar el que vulgui. En el món de la literatura passa el mateix. Moltes persones decideixen autoeditar-se el llibre que han escrit. Cadascuna respon a unes raons personals i diferents que fan gairebé impossible trobar-hi coincidències que expliquin el fenomen. Avui en dia, gràcies al llibre digital, la clàssica via de l’autoedició en paper està superada. No hi ha cap impediment perquè un autor vulgui arribar directament als lectors prescindint dels canals tradicionals de la casa editorial, dels distribuïdors i dels llibreters. De l’escriptor al lector, directament.
Hi ha escriptors que ja ho fan per sistema i no solament amb llibres menors, o de títols difícils de trobar al mercat: els ofereixen directament a grans plataformes de venda digital com ara Amazon (empresa que porta increïblement venent llibres a través d’internet des del 1994!). A canvi d’un 30% del preu de venda al públic (que l’autor mateix fixa) et venen el llibre. Hi ha llocs on funciona més i d’altres, com a casa nostra, on encara tot just està començant. Però ja s’han donat casos d’autors desconeguts que han tingut un cert èxit (facilitat pels preus de venda, entre 1 i 2 euros).
‘SAVING RACHEL’
El juny del 2011 va fer-se famós l’escriptor nord-americà John Locke, que es va autoeditar una novel·la titulada Saving Rachel. En poc temps va aconseguir vendre més d’un milió d’e-books a través d’Amazon. Era feliç amb els 35 cèntims que ingressava per cada llibre. Això vol dir que havia decidit fixar un preu de venda al públic de mig dòlar. Fets com aquest demostren les possibilitats del nou mitjà, però no deixa de ser un fet aïllat. Les noves tecnologies juguen amb l’anhel d’una gran part de la població que, en algun moment, ha desitjat escriure i publicar un llibre. Als Estats Units, els llibres autoeditats i penjats a la xarxa es multipliquen d’un any per l’altre. Actualment, ja s’acosten a la meitat de tots els llibres publicats digitalment tot i que representen un tant per cent ínfim de les vendes (salvant les excepcions com la comentada més amunt).
Les plataformes digitals de vendes com ara Amazon i Smashwords estan contentes amb tants d’aspirants a escriptors. Elles fan d’intermediàries, les despeses són molt baixes i els beneficis alts: ja hem dit que les xifres de facturació dels autors independents autoeditats són ridícules, però això no molesta a Amazon, que fa negoci a base d’acumular centenars de milers de llibres en el seu catàleg, sense filar prim, i posar-los en venda. L’operació és fàcil: si tinc 1.000.000 d’autors autoeditats que venen una mitjana de només cinc llibres per cap a un dòlar, el benefici net per a l’empresa, després de pagar a l’autor el 70% de drets, és d’un milió i mig de dòlars. Això sense comptar que una bona quantitat dels clients que es passejaran per Amazon atrets per la llibreria digital potser acabaran comprant un altre llibre o un altre producte.
Els escriptors mai no ens havíem trobat amb una possibilitat com aquesta: autoeditar-nos fàcilment i a baix cost. On pot conduir?
