Xavier Bosch: "Arrisquem-nos: de vegades no ens sortirà bé, però arrisquem-nos"
El guanyador del premi Ramon Llull 2015, ha recollit el guardó aquest dilluns al vespre al Palau de la Generalitat reivindicant la necessitat d'arriscar-se. Artur Mas ha elogiat la "singularitat de la construcció cultural" de la nació catalana
Barcelona“Arrisquem-nos: de vegades no ens sortirà bé, però arrisquem-nos”, ha dit aquest vespre Xavier Bosch durant la cerimònia de lliurament del 35è premi Ramon Llull, que va guanyar al febrer per la novel·la 'Algú com tu'. “Tots aspirem a ser especials per algú altre i a viure una història d'amor com la de la Paulina i el Jean-Pierre” -ha continuat l'escriptor i periodista- Guanyar el Llull és un estímul i una il·lusió. Per les causes estranyes d'aquest any (la mort del president del grup Planeta, Fernando Lara Bosch) aquest vespre del lliurament el llibre ja és a llibreries. El premi té una gran difusió, ho estic comprovant”. Ha recordat que amb José Manuel Lara Bosch es van veure només tres vegades. “A la primera em va fitxar com a director del diari 'Avui', i a l'última va ser per deixar-ho, però entremig ens vam veure una vegada més, i allà vaig aprendre una cosa: em va dir que quan una cosa funciona és quan s'ha de tocar”.
“Ens has sorprès amb aquesta novel·la d'amor”, li ha dit Helena García Melero, durant la petita entrevista que li ha fet durant l'acte. “És justament el que volia: sorprendre –ha admès Bosch, que fins ara havia estat popular per la trilogia de 'thrillers' protagonitzats per Dani Santana–. No em podia quedar fent històries de periodisme i de corrupció”. En un moment que ha definit com a “incert” i “de canvis” falten “referents”: el “més important de tots ells és l'amor”.
Un lligam indestriable
'Algú com tu' és la crònica de la recerca i reconstrucció d’una història d’amor per part d’una noia jove, la Gina, que va perdre la mare –la Paulina– quan tenia nou anys. Des de la Barcelona del 2006 el lector viatjarà fins a la ciutat de París de l’any 1981. És allà on la Paulina, que llavors té 29 anys, arriba a la capital francesa pel casament de la seva cosina. Coneixerà en Jean-Pierre Zanardi, propietari de la galeria d’art Anouk, situada al número 44 de la rue de Seine, molt a prop de l’església de Saint Germain des Prés. Entre la Paulina i en Jean-Pierre neix una relació d’amor d’una gran intensitat que s'allarga fins al present: “És una novel·la sobre la força perdurable de l'amor: la vida del Jean Pierre queda marcada, i la d'ella també, després dels cinc dies que passen junts a París. El lligam és indestriable, però no puc desvelar per quin motiu”.
Artur Mas: “No podré dir que no m'he arriscat”
Entroncant amb les paraules del guardonat, el president de la Generalitat, Artur Mas, ha començat el seu discurs fent-hi una picada d'ullet: “Quan arribi el meu últim moment, no podré dir que no m'he arriscat. Aquesta és la primera edició del Ramon Llull que fem sense en José Manuel Lara Bosch. Encara que tinguéssim visions diferents, va ser un bon amic durant anys i va ser una persona de qui vaig respectar la seva energia vital immensa. Era un home amb una capacitat d'arriscar notabilíssima, d'endegar projectes de tota mena. Vull fer notar que amb aquesta energia vital i visió que tenia en molts sentits va ajudar a crear un imperi editorial d'altíssim nivell, aquí i internacionalment. Poques setmanes abans de morir va venir-me a veure, era la vigília de Reis, i vam tenir una conversa molt interessant sobre els projectes de futur, que no eren petits. Va pensar en gran fins i tot quan estava malalt”.
Mas ha continuat fent un elogi de la singularitat catalana: “'La majoria de les nacions del món s'han creat per l'espasa', deia Jules Romain. La catalana, però, s'ha creat pels llibres. La nostra identitat es nodreix de cultura. És un país que té una actitud singular, molt específica i pròpia. Aquesta personalitat catalana ve des de fa molts segles -des de Ramon Llull- a través d'una matriu cultural, que té una expressió gran en la llengua malgrat les dificultats i els atacs que ha sofert al llarg del temps. La voluntat de diàleg i pacte arrenca d'aquí”. Lligat amb això, Mas ha recordat que el 2015 ha estat declarat Any de les Biblioteques, “commemorant el centenari de les primeres biblioteques impulsades per la Mancomunitat, que tenien la intenció d'arribar a tots els lectors, cosa que en aquells moments era una idea arriscada”.