Roth mostra "el desassossec del present" segons el jurat del Príncep d'Astúries
L'etern candidat a Nobel és el quart nord-americà a rebre el premi. El jurat compara l'obra de Roth amb la de Scott Fitzgerald, Hemingway, Faulkner, Bellow i Malamud
OviedoEl jurat del premi Príncep d'Astúries de les lletres que ha concedit avui el guardó a Philip Roth n'ha destacat la capacitat per mostrar una complexa visió de la realitat "que es debat entre la raó i els sentiments, com el signe dels temps i el desassossec del present".
L'acta del tribunal, presidit pel director de la Reial Acadèmia Espanyola, José Manuel Blecua, situa l'obra narrativa de Roth dins la gran novel·lística nord-americana, en la tradició de Dos Passos, Scott Fitzgerald, Hemingway, Faulkner, Bellow o Malamud. Els seus personatges, fets i trames li permeten, segons el jurat, formar aquesta complexa visió de la realitat contemporània i també disposa d'una qualitat literària que es mostra en una escriptura "fluida i incisiva".
La candidatura de Roth, que s'ha imposat per majoria, havia sigut proposada per Michael Göring, president del Consell de la Fundació ZEIT-Ebelin, i Gerd Bucerius (Alemanya), i va superar en l'última votació la de l'escriptor japonès Haruki Murakami.
Roth és l'únic escriptor viu l'obra del qual està sent editada en la seva totalitat per The Library of America i en la dècada dels 90 va guanyar els principals premis literaris dels Estats Units: el National Book Critics Circle Award (1987 i 1992), el Faulkner Award (1993 i 2000) i el National Book Award (1960 i 1995).
El quart americà a ser Premi Príncep d'Astúries
Proposat per al Premi Nobel de literatura nombroses vegades, l'autor de la 'Pastoral americana', pel qual va obtenir el premi Pulitzer, el 1998, va ser inclòs pel crític literari Harold Bloom entre els quatre escriptors vius més importants dels Estats Units i els seus textos reflecteixen la seva curiositat per la identitat personal, cultural i ètnica, i la creació artística.
Philip Roth s'ha convertit en el quart autor nord-americà que obté el Príncep d'Astúries de les lletres després d'Arthur Miller (2002), Susan Sontag (2003) –que el va compartir amb Faterna Mernissi– i Paul Auster, el 2006.
D'ençà que els premis Príncep d'Astúries van modificar els seus estatuts per universalitzar-los, després d'haver estat limitats fins llavors a l'àmbit iberoamericà, el guardó de lletres ha recaigut des del 1999 en autors que escriuen en llengües diferents a l'espanyol excepte el 2000, quan va ser per a Augusto Monterroso, de Guatemala.