Patrícia Gabancho: "Ens han guanyat la primera batalla"

BarcelonaA raig i com una necessitat. Així va sorgir la novel·la 'La néta d'Adam', de Patrícia Gabancho, guanyadora del Premi Prudenci Bertrana. "Tenia massa cosa a dintre que havia anat recollint i necessitava treure-ho com a teràpia", així que en va fer una primera versió "molt caòtica" en la que va haver de treballar durant dos anys. "M'he adonat que una novel·la és molt més complicada que un llibre de no ficció", ha assegurat l'autora, que s'estrena en el gènere narratiu.

La novel·la es basa en la reconstrucció del personatge de la seva mare, Bela, i la seva família, d'origen italià, per acabar retratant un segle de vida a l'Argentina. "No tot és real, però tot és veritat, i és impossible no identificar l'Angélica, la protagonista, amb mi mateixa, perquè viu la meva vida. No tots els detalls són exactes perquè la vida és molt desendreçada i caòtica, i a la literatura has d'endreçar les coses", ha assegurat l'autora.

Tres generacions plenes d'escenes i detalls

Per a l'escriptora hi havia una sèrie de fets i ruptures que li donaven una bona trama històrica –alliberament de la dona, la dictadura argentina, el seu viatge a Catalunya...–, però a més d'això hi ha afegit la vida d'aquestes tres generacions, a través d'escenes i detalls. "És una novel·la molt impressionista perquè passa durant la setmana que vaig a buidar el pis familiar, un clàssic de la literatura", ha afegit Gabancho.

Tot i que el ritme de la novel·la el porten les dones, els homes hi tenen cert pes –l'avi marca molt la vida de l'àvia i el besavi conserva el secret de la família–, tot i que és un pes "secundari, en relació a la vida viscuda, perquè qui viu la vida quotidiana i real són les dones, són elles que busquen una identitat perquè el món està canviant". "Vaig trobar que la vida era això i que si volia reconstruir la meva mare, havia de reconstruir aquest univers", ha afirmat Gabancho.

En la novel·la, l'escriptora hi inclou altres petites històries familiars com la identificació de la seva àvia amb el peronisme enfront de la seva família italiana que donava suport a Mussolini, les disputes per qüestions d'herència amb la dona del seu germà que ja és mort... És per això que Patrícia Gabancho la creu "molt emotiva i intensa".

L'independentisme ha pecat d'excés d'il·lusió

Tot i que en la novel·la Patrícia Gabancho no hi ha inclòs la seva vida a Catalunya, l'escriptora sempre s'ha posicionat a favor de la independència i l'estat propi. "Hem comès un error d'excés d'il·lusió, hem cregut que era més fàcil del que era, hem sortit massa impetuosos, l'estat és més fort del que pensem i va decidir que havia de trencar el líder i l'ha trencat. Ens han guanyat la primera batalla, ens hem quedat amb un líder afeblit", ha explicat.

"Ens hem de plantejar que les coses seran més llargues, que no serà immediat, que necessitarem un parell d'anys per tornar-ho a provar, però que el sobiranisme és molt consistent. Ara sembla que el sobiranisme s'hagi esvaït, però és la majoria del Parlament i dels vots d'aquest país", ha recordat Gabancho. Tot i això, l'escriptora està segura que "la batalla la llarga estarà guanyada" i que Catalunya serà independent.

Patrícia Gabancho ha assegurat que malgrat no té res entre mans, voldria seguir escrivint ficció a partir d'altres episodis de la seva vida. Tot i això, no descarta tornar a la no ficció per seguir "reflexionant" sobre la independència.