La majoria de lectors catalans vam descobrir l'escriptor nord-americà John Williams (1922-1994) tot just l'any passat, quan Edicions 62 va publicar Stoner , una extraordinària novel·la sobre les tribulacions d'un discret, sensible i intel·ligent professor universitari dels Estats Units. Ara la publicació d' August , premiada amb el National Book Award del 1973, acaba de completar la introducció de Williams al nostre país.
Seguint la tradició del Jo, Claudi de Robert Graves i de les Memòries d'Adrià de Marguerite Yourcenar, autobiografies novel·lades de dos emperadors romans, August és la biografia fragmentària d'Octavi Cèsar, l'August, el primer emperador de Roma. A diferència dels antecedents de Graves i Yourcenar, aquí no és el protagonista qui pren la paraula per explicar directament els fets i les fites de la seva vida. Potser per escapar-se de l'ombra allargada dels seus dos il·lustres precursors, Williams opta per una estratègia formal més heterogènia, menys unívoca. Construeix la novel·la a partir dels testimonis d'aquells que es relacionen o tenen tractes amb el seu protagonista, des de la joventut, quan Juli Cèsar el nomena successor, fins a la vellesa, quan fa balanç del seu llegat i, amb un orgull no exempt d'escepticisme, s'adona que deixa una Roma més poderosa, bella, pròspera i extensa de la que ell va heretar. "El món contempla admirat -afirma a l'epíleg del llibre, memorable- la Roma que vaig trobar construïda amb un fang que es desfeia i que ara està feta de marbre".
La naturalesa dels nombrosos materials textuals que conformen el llibre és molt variada. Hi predominen les cartes personals, tant d'amics i d'aliats com d'enemics i de traïdors. Però també hi ha fragments de diaris íntims, de memòries i de llibres d'història. I també actes del Senat, informes d'espies, un discurs fúnebre, un poema i algunes notes amb instruccions militars. L'estructura epistolar de la novel·la, esbocinada i plural, que remet a les tessel·les esparses d'un mosaic que a poc a poc es va ajuntant fins a acabar oferint la imatge completa de la figura retratada, té la virtut de transmetre la biografia i el caràcter d'August en tota la seva complexitat (llums i ombres, arestes…), però té l'inconvenient de fer-ho amb una intensitat relativa, sense la vivor de la immediatesa, amb una pàtina d'artifici que distancia el lector.
També, i això és important, fa la lectura menys vibrant del que es podria esperar tenint en compte la impressionant galeria de personatges que hi apareixen -Juli Cèsar, Marc Antoni, Ciceró, Horaci, Virgili, Marc Agripa, etcètera- i la fabulosa envergadura històrica dels esdeveniments que s'hi relaten: la conversió de la República en un Imperi, les guerres civils, les lluites pel poder, les conspiracions, la quotidianitat plena de plaers, de vicis, de jocs i de trampes…
Aquesta manca d'intensitat no significa, en tot cas, que no ens trobem davant una novel·la molt notable. Ho és, sens dubte. La prosa de Williams és rica i elegant. Hi ha passatges plens de reflexions profundes i sàvies. I, a més, tant el to com la substància de l'obra desprenen en tot moment aquell dramatisme serè que associem al món romà. No cal insistir-hi, per tant: tots els lectors interessats en la Roma clàssica faran molt bé de llegir la novel·la. Es nota que John Williams es va documentar rigorosament per fer-la. I es nota, també, que va fer-la amb aquell entusiasme ple d'empatia de qui se sent a gust en un món i entre uns homes que, si bé van existir fa dos mil anys, encara ens semblen vigents. Més ben dit: fraternals.