En el seu brillant assaig breu Catalunya, acabat de publicar a Galerada, Salvador Giner traça una síntesi de les relacions socials del país, subratllant-ne algunes constants, incloses les pressions exteriors que periòdicament ens cauen a sobre i com la societat les acaba paint. Ara bé, perquè aquesta singularitat es tradueixi en consciència de comunitat, cal un imaginari compartit. Això ho saben totes les nacions del món. I d’aquí que es construeixin mites, que són la manera poètica de transmetre la història, sacralitzant-la en valors concrets. Ara que les societats han madurat i que els imaginaris estan poblats d’altres coses, els mites són precisament els valors. Ens els atribuïm perquè això ens reafirma i ens indueix a comportar-nos com pertoca: el pactisme català -una manera d’organitzar les relacions de poder fronteres endins- és un mite ben actual carregat d’intenció. D’altres serien el pacifisme o la capacitat de convivència: veritat i mentida a parts iguals.

Dit això, de mites, com de bolets, a tot arreu se’n fan. A Catalunya tenen mala premsa perquè se suposa que són part d’una construcció artificial d’una nació artificial (un altre mite). Per això, els espavilats adverteixen: ei, que no ens hem de creure Guifré el Pilós! Magí Sunyer és un professor avesat a remenar els replecs de la història, i ho fa molt bé. Ara s’ha posat amb els mites, prenent-los amb un sentit lat: hi inclou dos temes que encara duren, l’oposició ruralia-ciutat i la llengua real. Després entra en la desconstrucció dels mites històrics, un per un, sense manies. I, més interessant encara, busca el reflex que aquests mites -i significants- tenen en la literatura. O sigui que ens explica alhora mite i procés de fixació.

La lectura és, així, un repàs de l’intent de construir -sovint a contracorrent- un sistema mític que aguanti la consciència nacional, una tasca assumida per diverses generacions. El llibre ens revela aquesta tossuderia tot desmuntant els mites, alguns de ben puerils: és una mirada a la manufactura de la història. A vegades sembla que si no poses la lluita de classes en l’anàlisi ets un carrincló, però val la pena de mirar altres relacions, també socials, que han contribuït a fer aquest país. L’autor ens adverteix, de passada, que el franquisme va “malferir el sistema referencial catalanista”, és a dir, que hem de reconstruir també l’esperit. La visió de Magí Sunyer és precisa, seriosa, documentada i gens iconoclasta, cosa que s’agraeix. És un mirall, però un mirall ple d’empatia per la causa comuna.