Miquel de Palol: "Els catalans, o ens espavilem o pleguem"

BarcelonaMolts intel·lectuals pensen que la relació entre Catalunya i Espanya ha arribat a un carreró sense sortida. Entre ells, el poeta i assagista Miquel de Palol (Barcelona, 1953). En el que és el seu primer assaig no literari, Meditacions des de Catalunya (Columna, 2011), l'autor desenvolupa aquesta tesis: o hi ha un canvi molt radical des de l'estat espanyol o l'única via lògica és la secessió.

Aquest és el primer llibre que Palol fa per encàrrec. Feia anys que Fèlix Riera, abans de ser director de L'Institut Català de les Indústries Culturals, li havia demanat “una meditació sobre la recuperació dels valors del passat que donaven una entitat a Catalunya, que en aquests moments està perduda”, explica.

L'assaig és un llibre d'ànim provocador, ja des de la frase que presideix la portada: “Els catalans vegeten amnèsics al fons del pou, mancats d'impulsos i de brúixola”. Amb això, Palol ha volgut deixar clar que els catalans, “o ens espavilem o pleguem”. Un dels mals que han portat Catalunya a la seva situació actual, sosté Palol, és que “a Catalunya ho volem tot sense sacrificar res i això no funciona així”.

I no creu que Catalunya estigui condemnada al declivi, de fet opina que “ja hi som, en el declivi”. Segons Palol, “el famós 'cafè per a tothom' ha produït uns efectes molt més arrasadors que el mateix franquisme. En aquests moments, hi ha molta més qualitat de vida a qualsevol lloc d'Espanya que no a Catalunya”.

I vaticina que l'única sortida del pou és l'independentisme d'arrel econòmica. Primer, perquè “la qüestió sentimental té un límit. A una família que ve de fora Catalunya pot importar-li un rave”. Però allò més important és que “quan fas números i veus que amb un país independent d'Espanya viuríem millor, l'escenari és un altre. I això és el que està passant, que ens podem trobar independentistes que no són catalanistes”.

Sobre un hipotètic escenari d'independència, Palol afegeix que “no podem confondre els desitjos i la realitat”. No veu cap motiu perquè no es pugui assolir en breu, "però al pas que anem ens hi podem passar molts anys”.