Marta Rojals: "Ara ens comuniquem més i pitjor"

BarcelonaA L'altra, Marta Rojals se centra en l'Anna, un personatge que s'acosta als 40 amb una feina que es va precaritzant i una parella que no l'acaba d'omplir, tot i que se l'estima. Ambientada a la Barcelona d'ara, la novel·la mostra un present en què l'esperança s'engruna i el passat es converteix en equipatge perillós. És en aquest context que la protagonista comença una relació adúltera amb un noi que té gairebé vint anys menys que ella.

Un dels temes estructurals de L'altra és la relació a través de les xarxes socials i de nous sistemes de missatges a través de mòbil, com ara el WhatsApp i el Line. Com canvien les relacions interpersonals, les noves tecnologies? Què han millorat, i què han empitjorat?

Crec que ara ens comuniquem més i pitjor. Vull dir que ortogràficament és devastador. L'altre dia vaig sentir que una brutalitat de percentatge de persones, no sé si un 80%-90%, mai no se separen del seu mòbil més d'un metre en tot el dia. La comunicació instantània per mòbil sol ser intrusiva, i això va en detriment de moltes coses. Crec que el foment de l' ortografia creativa n'és el pitjor aspecte. El millor, que pot salvar vides.

Igual que passava a Primavera..., el personatge principal és una dona. Tant l'Èlia com l'Anna amaguen alguna cosa. ¿Hem d'entendre la teva literatura com una expiació de tot el que aquests personatges porten a dins i no ensenyen normalment?

Ostres, així d'entrada no recordava que l'Èlia amagués cap secret, però ara que ho dius... De tota manera, un amor de joventut o no voler dir a casa -de moment- que has trencat amb l'home són secrets de sucre comparats amb tot el pes que porta l'Anna a dins. Crec que la proporció és d'un a mil.

Una de les diferències més evidents entre Primavera... i L'altra és una presència molt menor de diàlegs. Per què?

Principalment, perquè a Primavera em vaig passar, i ho considerava un excés a superar. I, no menys principalment, perquè a L'altra la narració és força introspectiva, molt més densa, s'explica més del que no es diu.

L'estil del llibre és sec, entretallat, tot sovint el·líptic, i amb descripcions que en alguns moments són quasi mèdiques. ¿Era la manera d'acostar-te millor al personatge?

Sí, el personatge contagiava la narració. No ho vaig voler evitar, tota l'atmosfera acompanya l'Anna.

Bona part de la novel·la passa a Barcelona. Hi ha el pis on viuen l'Anna i el Nel, però també l'estudi on ella treballa, a Sant Gervasi. Són dos escenaris benestants, que a mesura que avança el llibre veiem que estan fora de les possibilitats de l'Anna. El context de la crisi és clau per entendre algunes de les tensions de L'altra.

És bàsic, i tal com ho has plantejat tu no es pot dir millor. A l'Anna i al Nel els passa, com a molts joves (dic joves per dir, perquè ja no ho són tant), que un dia ho podien tenir tot, i l'endemà ja havien de trampejar per pagar la factura de la llum. Aquests joves potser encara conserven una taula de mil euros al menjador, però en líquid ja són pobres. El desconcert que genera aquesta paradoxa m'interessava molt.

"Tots els despertars dels joves del país giren entorn de la mateixa cosa: tenir un sostre on viure i, després, viure si pot ser": la Laura -germana del Nel- creu que viu contra el sistema, però en un determinat moment ell comenta que "voldria muntar una cooperativa de no sé què amb no sé qui". L'Anna respon: "Mort al capital, era, no?" La Laura té força contradiccions.

Sí, com molts de nosaltres. Votem la CUP i tenim els comptes corrents a La Caixa, o CaixaBank, o com sigui que es digui ara.

L'altre gran escenari del llibre és el poble de la Costera i cala Tancada. La família -aquesta vegada a través del record- és el desencadenant d'una part important dels traumes de l'Anna.

La concatenació de traumes que porta l'Anna a sobre vull creure que és una excepció, si no, malament rai. L'altra cosa és que a partir d'aquesta excepció no hi hagi aspectes amb què un lector o altre es pugui sentir identificat, encara que hagi tingut vivències molt diferents. Perquè els sentiments de ràbia, culpa i impotència, independentment de què els desencadeni, són universals.

A la novel·la veiem que alguns homes d'ara tenen una relació més directa amb la pornografia. Com canvia l'aproximació al sexe?

Hi comencen a haver molts estudis sobre això. Bàsicament, diuen que un home d'ara, o un adolescent d'ara, amb una sessió online de pornografia ha tingut a disposició del seu desig la visió de més dones apetibles diferents que les que podia veure un predecessor seu en tota la vida. S'ha de tenir en compte, esclar, que el desig d'un home es veu potenciat amb la diversitat d'estímuls, o de dones, que pel que parlem és el mateix. Es veu que això els fa desenvolupar una certa apatia envers la companya no photoshopada que té a casa i, també, una addicció a aquesta diversitat fàcil que té a l'abast amb un clic.

Hi ha, d'altra banda, una aproximació per part de l'Anna als sex shops, als vibradors i al lubricant, que només fa servir amb el seu amant, el Teo. Així i tot, el sexe oral amb el Nel és una constant, executat -si es pot dir així- amb una dedicació mecànica, un fet que també l'aproximaria al porno. ¿Hi estàs d'acord?

Si es veu així no ho vaig pensar d'aquesta manera. Pensava més en la dualitat novetat/rutina.

Els diàlegs de molts dels personatges barcelonins de la novel·la estan plens de castellanismes. ¿Els poses amb voluntat de mostrar el que passa realment, o també hi ha un punt de crítica?

M'agrada que hi hagis vist un punt de crítica. Amb tot, la voluntat primera era que les converses fossin versemblants, i si els fets passen a Barcelona no podia fer veure que el castellà no hi és present, que no contamina en major o menor grau la manera de parlar del carrer. De tota manera, hi surten molts menys diàlegs que a Primavera... i també intentava compensar-ho amb personatges que es preocupessin una mica per la llengua.

Quan es queda sense feina, el Nel vol recuperar un projecte pendent, escriure una novel·la històrica, però intuïm que no anirà tal com pensa. ¿La literatura amb objectiu de fer diners està condemnada, tard o d'hora, al fracàs?

Com a literatura no ho sé, però com a producte tot depèn de les estratègies de màrqueting, i una bona estratègia de màrqueting ara mateix pot fer vendre qualsevol cosa.

Primavera... s'ha convertit en un dels últims fenòmens editorials en català. ¿Creus que el fet de ser una autora fantasma, que només concedeix entrevistes per correu electrònic i que no es deixa fer cap foto, va beneficiar el llibre i ha ajudat a crear expectació per aquest segon?

Si va beneficiar Primavera, m'entristiria molt. Sobre L'altra, que se n'hagi creat expectació no ho considero una cosa bona, tot i que tinc la confiança que al final tot es posarà a lloc. Qui ha de fer-se valer és el llibre, i el lector en té l'última paraula.