Llibres prohibits, censurats i cremats

BarcelonaAl poder no li acostumen a agradar ni les preguntes incòmodes ni que se'l qüestioni. Des del moment que va néixer l'escriptura, hi ha hagut obres que han patit la censura, s'han prohibit o se les ha condemnat a la foguera. No és res que sigui només patrimoni del passat. El 2024 més de 10.000 llibres van ser prohibits en biblioteques públiques i acadèmies dels Estats Units. Hem fet una tria de llibres damnificats, amb un recorregut que s'inicia a l'Antiga Grècia i arriba fins al segle XXI. Naturalment, és tan sols una molt petita mostra dels llibres que s'han volgut enviar a l'ostracisme per motius polítics, ideològics o morals.

Els llibres de Protàgores (485 aC - 411 aC) són dels primers documentats que van ser destruïts en públic. La justícia d'Atenes el va condemnar per la postura agnòstica sobre l’existència dels déus.

L’art d’estimar (I dC), del poeta llatí Ovidi, ensenya l’art de la seducció tant als homes com a les dones. L’emperador August va condemnar Ovidi a l’exili. Segons el poeta, va ser per “un poema i un error”. Les seves lliçons amoroses no combregaven amb la moral d’August.

Al segle III aC, l’emperador Qin Shi Huangdi va unificar la Xina i va iniciar una dinastia imperial. Per estalviar-se veus crítiques, va ordenar una immensa crema de llibres. Entre els damnificats hi va haver l’obra d’aforismes i de diàlegs reunits pels deixebles de Confuci.

Publicat de manera anònima a Castella el 1554, quan la majoria de la població era analfabeta, va tenir un gran èxit i es va traduir al francès, l'anglès i l'italià. Cinc anys després, la Inquisició el va prohibir. Es va aconseguir publicar el 1573 però amb parts retallades.

L'Index librorum prohibitorum són els llibres prohibits per l’Església catòlica, perquè eren “perniciosos”. Va ser promulgat pel papa Pius IV, el 24 de març del 1564. Hi ha des d'Ètica de Spinoza fins a les obres d’Erasme de Rotterdam, Copèrnic i Montesquieu.

John Milton va publicar Areopagitica, on defensava la llibertat d’expressió, el 1644. Quan Carles II va ser proclamat rei d’Anglaterra, Escòcia i Irlanda el 1660, va ordenar cremar públicament algunes obres de Milton i el va acusar de traïció. L’Església també en va censurar El paradís perdut.

El 1762 la Inquisició espanyola va publicar un edicte que prohibia totes les obres de Voltaire del present i del futur, i en qualsevol idioma, perquè les considerava escandaloses, temeràries, i que induïen al deisme i naturalisme.

Goethe va escriure aquesta obra, on explora el poder destructiu del desig, el 1744 i va ser un gran èxit. Però països com Itàlia i Dinamarca i algunes ciutats alemanyes la van prohibir perquè van considerar que incitava els joves al suïcidi.

Gustave Flaubert va publicar la història d’Emma Bovary el 1856 i va provocar un gran escàndol. L’autor, l’editor i l’impressor van ser acusats el 1857 d’atemptar contra la moral pública i religiosa.

Tant l’obra de Daniel Defoe com Fanny Hill de John Cleland van ser víctimes de la llei Comstock (1873) dels Estats Units, que va condemnar molts llibres a la censura perquè prohibia enviar o rebre material considerat “brut”.

Publicada el 1859, l’obra de Charles Darwin va ser censurada en països com el Regne Unit i Grècia per motius religiosos. El pecat? Darwin va qüestionar l’origen diví de l’home i de les altres espècies.

Karl Marx i Friedrich Engels van escriure el text original alemany el desembre del 1847 i va ser publicat a Londres el 1848. El llibre va ser prohibit a la Rússia tsarista, a l’Alemanya nazi, a Turquia des del 1848 fins al 2013, i a l’Espanya franquista. La primera traducció al català es va fer el 1930.

James Joyce va escriure la seva novel·la monumental el 1914 i s’anava publicant per entregues fins que, en un dels capítols, l’escriptor irlandès presenta Leopold Bloom masturbant-se. Llavors Ulisses va ser censurat als Estats Units durant més de 15 anys pel seu contingut sexual. El 1933 un jutge va decidir aixecar-ne la censura.

George Orwell va acabar la faula on els animals d’una granja es rebel·len el 1943, però li va costar més d’un any que un editor volgués publicar aquesta sàtira sobre les dictadures. Va patir la censura de la Unió Soviètica, però també al segle XXI es va prohibir en alguns llocs dels Estats Units, als Emirats Àrabs i a la Xina.

Va estar prohibit en diverses èpoques i llocs: a l’Imperi Austrohongarès, Alemanya, l’URSS i els EUA. Tota l’obra de Franz Kafka va ser prohibida pels nazis per la seva condició de jueu. Els nazis també van enviar a la foguera milers d’obres d'autors alemanys que en aquell moment tenien molt èxit, com Thomas Mann, Bertolt Brecht, Stefan Zweig i Joseph Roth.

La llista de llibres prohibits per la dictadura franquista és interminable. La primera versió de l’obra de Joan Sales sobre la Guerra Civil va sortir el 1956, amb la censura posant-hi la banya. La definitiva, del 1971, tenia el triple de pàgines que la primera versió.

L’obra de Lewis Carroll, publicada originalment el 1865, va ser prohibida a la Xina el 1931 perquè atorga qualitats humanes als animals. Algunes escoles dels EUA també la van censurar ja al segle XXI perquè consideren que fa referències a la masturbació i a fantasies sexuals.

Publicada el 1955, va ser censurada a França, el Regne Unit, Bèlgica i Àustria, i el Canadà en va prohibir la importació. En canvi, l’obra de Vladimir Nabokov mai va ser prohibida als Estats Units, on es va convertir en bestseller.

El testimoni d’Anna Frank, que va morir en un camp de concentració nazi, va veure la llum per primera vegada el 1947. Actualment, es fa llegir en moltes escoles, però n’hi ha algunes, sobretot als Estats Units, on se'n prohibeix la lectura perquè es considera que té massa càrrega sexual.

Algunes comunitats islàmiques consideren que l’obra de Salman Rushdie és blasfema. Així, ha estat prohibida al Pakistan, l'Iran, l'Aràbia Saudita, Malàisia, Qatar, Indonèsia, Sud-àfrica i l'Índia. Salman Rushdie va passar deu anys amagat després que l’aiatol·là Khomeini demanés la seva mort. I va patir un atemptat el 2022.