ESPANYOL O EN ESPANYOL?

La setmana passada va celebrar-se a Barcelona la 32a edició de Liber 2014, una de les mostres d’alternança més satisfactòries que s’han donat en els darrers temps a Espanya. Una edició a Madrid, una edició a Barcelona. Això sí, encara que se celebri a Barcelona, la fira és espanyola i d’Espanya. És una fira professional, que va per feina, no se n’amaga i ben fet que fa: aspira a ser una de les principals fires mundials del llibre en llengua espanyola. No passa res, i a més a tots els catalans de l’organització ja els va bé. Però fa gràcia que s’hi utilitzi a tort i a dret l’adjectiu espanyol volent significar en llengua castellana o espanyola. Liber ens mostra de manera fantàstica i clamorosa que iguala, com és normal a tot arreu del món, la llengua amb la literatura. Els autors són espanyols perquè escriuen en espanyol. A partir d’ara, quan hàgim de tornar a explicar un cop més què és la literatura catalana, adreçarem els demandants a Liber perquè els ho expliquin: que en el cas de l’espanyol, ho tenen molt clar.

OBERTURA I ÈXIT

Deixant a part aquesta qüestió, tan avorrida per a tothom però impossible d’evitar, a Liber vam descobrir, un cop més, un món ple de gent entusiasta que lluita no només contra la crisi, sinó contra la mateixa idea de crisi. En si, aquesta fira és clarament exitosa i va creixent a cada edició. Està situada, en el temps, com a prèvia a Frankfurt i això va de perles a molts editors sud-americans, que així poden optimitzar les despeses. Les problemàtiques tractades no han estat, dissortadament, gaire originals. Passa el mateix arreu del món: la facturació decreixent, la incidència cada cop més gran de la pirateria i la creixença lenta, lentíssima dels dispositius de lectura electrònica i, per tant, de la indústria dels llibres digitals.

Interessa trobar-hi solucions i ràpid, ja que la incertesa sobre el futur del sector ja comença a fer prou anys que s’arrossega i, com més trigui, més empreses aniran quedant pel camí. Liber té vocació de gran fira internacional i això s’ha vist, repetim, a l’edició d’enguany, amb moltes ganes de lluitar i una moral relativament alta en tots els sectors implicats (editors, llibreters, distribuïdors, bibliotecaris, autors, agents literaris, arts gràfiques, empreses de serveis editorials, proveïdors, etc.), ja que l’estancament que el sector viu a Espanya s’ha contrarestat amb una certa expansió a l’estranger, sobretot, a Sud-amèrica.

A més, cal assenyalar dos èxits, si es vol, simbòlics, però que contribueixen a projectar Liber en el món de la cultura (no només en el dels negocis). Per una part, la calidesa de l’homentage a Ana María Matute, traspassada el passat mes de juny als 88 anys i, per l’altra, l’èxit de l’obertura de la fira al públic general (acompanyada de la possibilitat de vendre al detall, que ha funcionat prou bé).