BarcelonaJosé Manuel Lara Bosch ha comparegut aquest dimarts en la roda de premsa prèvia al premi Planeta 2014 on sol fer una reflexió política pública cada any. Aquestes són les claus del seu discurs:

- Perill de fractura social: "Tinc l'esperança que el 'soufflé' torni a baixar per evitar el més greu, que és la fractura social", ha dit Lara.

- Manca de diàleg polític: "Recrimino als líders polítics la falta de diàleg. La massa independentista no pot dialogar, han de ser els seus líders. Al 2007, poc després que Montilla, en una xerrada a Madrid, parlés de la 'desafecció' de Catalunya respecte a Espanya, se'm va demanar què en pensava, i vaig dir que només entre el 15 i el 25% eren només catalans, entre un 5 i un 10% eren només espanyols, i un 70% català i espanyol en diverses proporcions. En aquests set anys no he vist diàleg, i aquesta és la meva queixa", ha repetit un any més el principal accionista de 'La Razón', reiterant el mateix discurs que va fer el 2012.

- Marxar en cas d'independència: Pel que fa a la possible sortida del grup de Catalunya en cas d'independència, ha tornat a ser explícit: "No conec cap editor del món que tingui la seu al país de la llengua del costat. Si Planeta se'n va no seria per cabreig, sinó una mesura empresarial. Els polítics han de ser molt conscients que les empreses tenen responsabilitat sobre els seus accionistes. Si les decisions dels polítics interfereixen, les empreses també hauran de prendre les seves decisions", ha sentenciat.

- Millors vendes el 2014: El president de Planeta ha dit que el grup millorarà els resultats de l'any anterior. "Aquest 2014 vendrem més que l'any passat en llibreries. És cert que les enciclopèdies han caigut en picat: abans veníem 70.000 enciclopèdies a l'any, ara 25.000 -ha explicat-. Hem anat suplint aquests negocis amb d'altres. En general, el sector haurà baixat una mica, aquest 2014. Una de les raons de la davallada és el llibre pirata electrònic, tot i que no sabem en quin percentatge".

- 41 milions de premis Planeta venuts: "En 63 anys d'història del premi Planeta s'han presentat gairebé 21.000 obres, una quantitat que em sembla impressionant, i estem arribant als 41 milions d'exemplars totals venuts del llibre guanyador. La mitjana, per tant, és de 600.000 exemplars: és espectacular, tant de bo totes les novel·les es venguessin tant".

- Combatre la pirateria: Lara Bosch ha advertit una vegada més de la necessitat de combatre la pirateria: "Insisteixin en la Llei de la Propietat Intel·lectual des dels mitjans de comunicació. És necessari dotar dels mitjans suficients a l'administració perquè sigui eficaç. Són importants els bloquejos immediats de les webs pirates, que no impliquin un llarg procés jurídic. Molt important també ampliar la definició de còpia privada".

Tres candidats, i Fernando Alonso

Juan Eslava Galán, president del jurat, ha admès que enguany hi ha "predomini de la novel·la policíaca, la novel·la històrica ha baixat" abans d'enumerar les deu obres finalistes, totes amb títol provisional i amb autors amagats rere pseudònims, com és el cas, per exemple, de 'Se llamaba Sebastien', de Coral Teide, 'Los crímenes del cromosoma XY', d'Eduardo Nevado, i la 'road-movie' literària 'El viaje', de Miguel Siso-Fernández. Posteriorment, s'ha especulat sobre tres candidats al Planeta, Jorge Volpi, Estrella Morente i Fernando Iwasaki. S'ha bromejat, finalment, sobre la possibilitat que guanyés Fernando Alonso. "Quan es dispara a tot, algun tret toca", ha dit, somrient, Lara Bosch.

Sis dècades de trajectòria

Un premi amb un recorregut tan llarg com el Planeta ha donat lloc a tota mena d'anècdotes, encerts i fins i tot algun veredicte polèmic. Creat per José Manuel Lara Hernández (1914-2003), el premi Planeta s'ha fet públic puntualment cada 15 d'octubre des de l'any 1952 -coincideix amb el dia de Santa Teresa com a homenatge a la dona de l'editor-. Actualment està dotat amb 601.000 euros i durant les sis dècades de vida ha anat a parar a les mans d'autors de llarg recorregut literari com Ana María Matute, Juan Marsé, Mercedes Salisachs, Francisco González Ledesma i Mario Vargas Llosa, autors compromesos políticament (com Ramón J. Sender i Jorge Semprún) i algun autor del qual ara mateix es recorden poques coses (el cas d'Ángel María de Lera i Rodrigo Rubio).

Les obres guanyadores més populars de l'última dècada han sigut 'Un milagro en equilibrio', de Lucía Etxebarria, 'El mundo', de Juan José Millás i 'Riña de gatos. Madrid 1936', d'Eduardo Mendoza. La més controvertida continua sent Pasiones romanas, de Maria de la Pau Janer. L'any passat, el Planeta va ser per a 'El cielo ha vuelto', de Clara Sánchez. La novel·la finalista va ser 'El buen hijo', de l'exministra de Cultura Ángeles González-Sinde.