Jordi Coca carrega contra la "Catalunya mediocre dels últims anys"
L'última novel·la de l'escriptor barceloní Jordi Coca, 'En caure la tarda' (Edicions 62) és una obra en què, a partir de la descripció de la intimitat d'un home senzill acaba mostrant la Catalunya "mediocre, de vol gallinaci", dels darrers anys
BarcelonaMiquel Gironès, un home de 64 anys que viu sol des que trenta anys enrere va morir la seva dona, es queda atrapat a casa seva un cap de setmana plujós com si fos un "Robinson Crusoe urbà". A partir d'aquí, Jordi Coca combina, a 'En caure la tarda' (Edicions 62) la intimitat del record vital del personatge, tancat a casa seva un divendres plujós, amb la descripció de la Catalunya "mediocre, de vol gallinaci" dels darrers anys.
El protagonista de la novel·la fa una reconstrucció del seu recorregut vital i al llarg de la novel·la es descobreix, comenta Coca, que "la idealització que tenia de la seva dona és bastant falsa -havia estat amant de la germana de la dona-, que ell mateix s'ha anat enganyant, que aquesta petita vida que s'ha construït és una barreja d'honestedat i falta de moral".
Contra la correcció política
A Coca li interessava el tema de la necessitat, no entesa com una cosa personal, i per això creu que "calia dir alguna cosa políticament incorrecte sobre la societat de la qual venim, que hem construït una realitat falsa i hem viscut una espècie de fantasia, ocultant tot el que resulta desagradable". La novel·la pretén ser "deliberadament desagradable" i invita el lector que se senti identificat: "El protagonista és també nosaltres".
Amb la seva actitud d'intel·lectual compromès, Coca assegura que "Catalunya no està a l'altura de tota una generació de narradors, que creen en diferents registres", i precisament intenta descriure en la novel·la aquell mateix país que percep com un poble "pobre d'esperit, mediocre, de vol gallinaci, que viu en la mentida i que ara la crisi econòmica ha destapat".