Herta Müller: "Quan l'estat on un viu t'amenaça de mort, la llengua deixa de ser una pàtria"

BarcelonaNascuda a Romania el 1953 i pertanyent a la minoria alemanya de la regió del Banat suabi, Herta Müller va viure sota el règim de Nicolae Ceaucescu fins que va sortir del país el 1987 per instal·lar-se a Berlín. Aquesta vida ha estat la matèria prima per bastir un corpus literari que el 2009 la va portar a guanyar el Premi Nobel, un premi que no va estar mancat de crítiques al seu país natal.

"Moltes vegades he dit que la llengua no és una pàtria, faig referència a Jorge Semprún, que deia que la pàtria no és la llengua sinó que és allò que es diu amb aquesta llengua. Perquè això sigui possible s'ha de poder viure amb el contingut d'aquesta llengua, però quan allò que una llengua diu és hostil cap a un mateix un se sent força aliè allà on viu i quan l'estat on un viu t'amenaça de mort, la llengua deixa de ser una pàtria. Segueix sent la mateixa i tothom la parla, però precisament per això és pitjor, entens l'hostilitat", ha afirmat l'escriptora i Premi Nobel Herta Müller.

Lírica terapèutica

Müller no fa distinció entre els gèneres quan llegeix, tot i que ha confessat debilitat per a la lírica: "La lírica m'agrada molt perquè sempre la pots portar amb tu, la pots memoritzar, són com oracions que et pots dir a tu mateix. Quan anava als interrogatoris a Romania, me'n recitava, no tenien res a veure, però em donaven força", ha explicat. Si alguna cosa ha destacat la crítica de la seva literatura és l'ús de la metàfora: "La recerca de metàfores que tothom veu en la meva obra es deu a la socialització, a Romania, escric en alemany però és com si el romanès també escrivís en mi. Cada llengua té una mirada diferent sobre el món i el romanès és molt sensual, és una llengua dura i vulgar, però no arriba a ser ordinària, té una dimensió que a l'alemany no hi és. Quan escric ho vull tot. La forma d'escriure es deu a la situació vital i no a la influència d'un autor", ha dit l'autora en referència a la seva admiració per l'hiperrealisme de Gabriel García Márquez.

Herta Müller és autora d'obres com 'En terres baixes' (Bromera, 2010), 'L'home és un gran faisà en el món' (Bromera, 2009), 'La bèstia del cor' (Bromera, 2009), 'Hoy hubiera preferido encontrarme a mí misma' (Siruela, 2010), 'El rey se inclina y mata' (Siruela, 2011) i 'Tot el que tinc ho duc al damunt' (Bromera, 2010).