Asolo és un poblet idíl·lic al nord d’Itàlia. Un vell castell recorda els anys en què aquesta terra va formar part de la República de Venècia, coronant un turonet verd. A sota, un pont porticat creua un riu que baixa carregat quan arriba la primavera, i carrerons entre vells palaus s’enfilen cap als boscos. El lloc ideal per retirar-se i morir. De fet, Freya Stark va escollir Asolo per retirar-s’hi i per morir, amb 100 anys. Tenia bon gust. Freya Stark va recórrer el camí entre París, on va néixer el 1893, i Asolo, on va morir, sense seguir precisament la línia més recta. Filla del segle XIX i dona del segle XX, Stark va trepitjar paratges que cap dona europea havia trepitjat abans.

Si ets filla d’un escultor britànic i una pintora italiana que decideixen viure a París en una època d’excessos i llibertats, tens moltes opcions de ser especial. La Freya ho era. També tens opcions de viure el divorci dels pares. I així va ser. La infància la va passar entre Asolo, on el seu pare passava llargues temporades amb el seu amic Robert Barrett Browning -un pintor que havia comprat tres cases d’aquest poble perquè el considerava un lloc ideal per inspirar-se-, i Londres, on va entrar a l’escola d’estudis africans i orientals per aprendre més dels paratges que havia somiat llegint Les mil i una nits mentre els seus pares discutien o l’enviaven al poble. La Freya va créixer somiant poder viatjar i no estava disposada a permetre que ningú li portés la contrària.

El 1914, amb l’inici de la Primera Guerra Mundial, va entendre que era el moment de volar del niu: es va apuntar com a infermera ajudant a l’exèrcit italià. De fet, va participar en les dues guerres mundials, tot i que en la segona no s’hi va allistar voluntària, com en la primera. En la segona va ser reclutada per fer d’agent secret i assegurar-se que els britànics controlaven la situació als estats on ella havia viatjat: Iemen, l’Aràbia, Egipte, l’Iran, l’Índia... En sabia tant, que el Regne Unit la necessitava. I tot gràcies a aquells periples orientals que havien començat el 1927, quan va embarcar-se rumb a Beirut, on l’esperava un bon amic, el poeta parnassianista James Elroy Flecker. Quin poble, el britànic, capaç de viatjar sense por amunt i avall, ja sigui motivat per l’avarícia colonial o l’admiració cultural! Cada conversa, cada coneixença, anaven forjant el caràcter de la Freya, que s’embarcaria en un repte personal a finals dels anys 20 que la faria famosa.

Volia descobrir la fortalesa d’Alamut, una antic castell de Pèrsia famós per haver sigut el refugi de la coneguda Secta dels Assassins, un moviment xïïta que durant molts segles havia atacat a qui manava amb crims ben organitzats i imaginatius que van acabar creant una llegenda sobre qui eren i com actuaven. D’aquesta secta es deia que eren els reis de les disfresses, que eren capaços de fingir ser ajudants de monarques durant anys esperant el moment per atacar i que quan tocava immolar-se prenien molt haixix. La Freya va convertir-se en la primera europea que va confirmar que a Alamut hi havia, efectivament, un castell. Després d’escoltar històries dels pastors de la zona va escriure The valleys of the assassins. I amb aquest llibre va guanyar el 1934 el premi de la Royal Geographical Society. Va ser tot un èxit.

Freya Stark també va ser la primera dona europea que va visitar la regió d’Hadramaut, a l’actual estat del Iemen. Va escriure tres llibres sobre aquesta aventura per unes terres salvatges i aïllades durant molts segles. Després va travessar l’Iraq, Turquia, Terra Santa i l’Índia. I amb 70 anys encara visitava l’Afganistan just abans de la invasió soviètica, jugant-se la pell per poder prendre una infusió al costat d’avis, escoltant les seves històries. Amb vint-i-cinc llibres publicats, Freya Stark es va retirar a Asolo, el poblet on de petita havia descobert en els llibres uns paisatges que, anys més tard, trepitjaria amb els peus.

SAMARCANDA /// AMIN MAALOUF

Aquesta novel·la històrica, escrita el 1988 pel libanès Amin Maalouf, explica en part la llegenda dels assassins que vivien al castell d’Alamut i feien por als reis de Pèrsia. És un llibre deliciós, ja que obre mil portes seguint les aventures d’Omar Khayyam, un poeta que va existir de veritat i va escriure les famoses Rubaiyat.