'Diari d'Escània i Univers endins'

El contingut de Diari d'Escània i Univers endins es remunta fins a l'estiu del 1980, durant l'estada a Suècia a casa de la seva parella d'aquell moment, a qui es refereix amb el sobrenom de "criatura de llum". "Vaig passar uns mesos a Escània, en un lloc de camp que no era ni un poble -va dir durant la presentació del llibre-. Allà hi vaig escriure un diari durant poc més d'un mes i, alhora, un poema llarg". Poc després de tornar del viatge, Casasses va passar a màquina el diari i el poema, però els va perdre. Tres dècades després, una amiga va retrobar els textos a casa. Els ha publicat Empúries.

'A la panxa del poema en prosa que no hi neva ni hi plou'

"No pateixis si et semblen indefinits o poc o gens figuratius aquests poemes perquè parlen i diuen d'una sola cosa amb un o uns sentiments que acuden sempre amb la dita cosa com es veurà tot seguit", adverteix Casasses a l'inici del llibre A la panxa del poema en prosa... , que va començar a escriure cap al 2000 i que no va acabar fins a l'any passat. Ha estat publicat per Tria Llibres.

Un exemple: "Cada dia em barallo amb el cervell del cervell que no és el cervell, encenc el llum apago el llum encenc el llum i apago el llum, i a peu arribo a un poble, en surto per l'altra punta i continuo".

'T'hi sé'

Dos anys després de Bes Nagana , el nou poemari d'Enric Casasses -publicat, com el seu predecessor, a Edicions de 1984- ressegueix per ordre cronològic els textos en vers i en prosa que l'autor va escriure en una llibreta des del febrer del 2010 fins al maig del 2011. La majoria dels poemes són escrits a cop calent, i els temes principals que els recorren són l'amor, la itinerància, el progrés i l'homenatge -explícit o camuflat- a altres poetes. És el cas de Salvat-Papasseit, Rimbaud, Estellés i Patchen. Casasses continua obrint portes i finestres i recorrent camins. Trepitjats o inexplorats, sempre semblen nous.