Monumental és el qualificatiu que mereix l’obra que el nord-americà d’origen mexicà Jaime Hernandez ha publicat des del 1982 en les diferents encarnacions de la revista que comparteix amb el seu germà Beto, Love & Rockets. Al llarg de tres dècades, aquest heroi de l’ underground ianqui ha narrat en vinyetes les vides d’un grup de personatges -amb la indòmita Maggie Chascarrillo al capdavant-, que han evolucionat de la fantasia pulp de coets i mecànics espacials dels inicis al melodrama de gran calat, però sense perdre mai el seu humor agredolç ni el vincle amb l’imaginari mexicà i suburbà del sud de Califòrnia.

Chapuzas de amor és la culminació d’una saga que Hernandez ha gestionat amb la complicitat del pas del temps i l’ofici cada vegada més depurat de narrador, posseïdor d’una subtil poètica de la quotidianitat que ha encapsulat com ningú abans l’essència de la vida en vinyetes. En aquest darrer capítol -que perfectament podria posar el punt final a la sèrie-, el pòsit de 30 anys d’històries s’infiltra en les el·lipsis d’un relat sobre les relacions ocultes entre el passat i el present que proporciona alguns dels moments més commovedors i sublims del còmic contemporani.