BarcelonaNatalia Ginzburg (1916-1991) ha estat una de les autores italianes més importants del segle XX gràcies a la ficció, els assajos i les peces teatrals que va publicar des del seu debut, l'any 1942, amb 'El camí que porta a ciutat', novel·la breu que va publicar al setembre Edicions de la Ela Geminada. Sorprenentment, el primer llibre de Ginzburg que es va traduir al català va arribar poc abans del centenari del naixement de l'escriptora: era 'Les petites virtuts', i va ser editat a Àtic dels Llibres el 2015.

Club Editor aposta ara per Ginzburg amb una de les seves obres més significatives, 'La ciutat i la casa', publicada en italià el 1984, quan l'autora tenia 68 anys. Va ser l'última novel·la de l'autora de 'Léxico familiar' i 'Las tareas de casa y otros ensayos' –que Lumen va recuperar l'any passat– i la novel·la breu 'Y eso fue lo que pasó' (Acantilado, 2016). "Amb un estil sec i líric, 'La ciutat i la casa' transmet tot allò que no es diu mai –explica Club Editor sobre el llibre, que arrenca amb l'arribada de Giuseppe als Estats Units i està format per les cartes que envia als amics i a la poca família que ha deixat a Itàlia. Les cartes són fragments de vida dispersos entre Roma, l'Úmbria i Amèrica. Ginzburg els reconstrueix i evoca magistralment el cataclisme que es produeix en les vides privades al tombant del segle XX: la desintegració de la família, la crisi dels rols tradicionals, l'absència de la figura paterna, la inseguretat que representen els fills o el buit que se'ns imposa quan tot allò que semblava important desapareix –per damunt de tot, el sentit de pertinença, que troba el seu símbol més evident en la casa: perquè 'les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d’un mateix'".