Barcelona“Ara el que veig més honest és explicar allò que et pertany més i és teu. Fa 20 anys hauria necessitat que els meus avantpassats fossin persones que volien canviar el món. Ja no em cal”. Care Santos feia servir aquestes paraules per descriure la seva evolució literària quan va publicar 'Diamant blau' a finals del 2015. Un any després, i fidel al seu ritme creatiu –que li ha permès publicar més de 40 llibres des que va debutar el 1995 amb 'Cuentos cítricos'–, Santos s’ha emportat el premi Nadal, dotat amb 18.000 euros, per la novel·la 'Media vida'.

“És una història sobre com ens afecta el pas del temps i sobre la importància del perdó”, resumia ahir. La novel·la està ambientada a la Barcelona de l’any 1981. Les protagonistes són cinc dones que es retroben després de trenta anys sense veure’s: un fet terrible que van patir durant la infantesa les va marcar per sempre. El moment en què passa la novel·la és significatiu:la Transició és el marc històric en què “una nova generació va haver de reconstruir els seus destins en un moment de forta hipocresia, buscant noves mirades sobre l’amistat, l’amor i la llibertat”.

Una autora prolífica

Nascuda el 1970 a Mataró, Care Santos va estudiar Dret i Filologia Hispànica a la Universitat de Barcelona, i mentre treballava en redaccions com les del Diari de Barcelona, l’ABC o El Mundo va començar a bastir una trajectòria literària prolífica tant en castellà com en català, que també es ramifica entre la producció per a adults i per a joves.

Ha guanyat premis com l’Edebé –dues vegades, el 2003 amb 'Laluna.com' i el 2015 amb 'Mentida'–, el Gran Angular 2004 –amb 'Los ojos del lobo'– i el Ramon Llull el 2014 amb 'Desig de xocolata'. Durant l’última dècada, la popularitat de Santos no ha deixat de créixer gràcies a novel·les com 'Habitacions tancades', del 2011 –de la qual es van vendre més de 70.000 exemplars i que ha estat adaptada a la televisió–, 'L’aire que respires' (2013), 'Amaranta' (2015) i, evidentment, 'Desig de xocolata'. El premi Nadal confirma l’excel·lent relació de l'autora amb Grupo Planeta: després d’emportar-se el guardó més veterà en llengua castellana –73 edicions– no seria estrany que, en un futur no gaire llunyà, aconseguís el Planeta, el segon guardó literari més ben dotat del món.

El premi Nadal es dóna des de l'any 1944. La primera guanyadora va ser Carmen Laforet amb 'Nada'. Al llarg de més de set dècades d'història ha reconegut Ana María Matute ('Primera memoria', 1959), Francisco Umbral ('Las ninfas', 1975), Rafael Argullol ('La razón del mal', 1993), Lucía Etxebarría ('Beatriz y los cuerpos celestes', 1998), Francisco Casavella ('Lo que sé de los vampiros', 2008) i Alicia Giménez Bartlett ('Donde nadie te encuentre', 2011).