CRÍTICA
ANNA BALLBONA

Homenatge a la fabulació

'La veritable història d’una mentida' de Ramon Erra. Univers. 176 pàg. / 16,50 €

Homenatge a la fabulació / P. TORDERA Zoom

Hi ha un misteri fet de rumors i enraonies -gèneres molt del nostre segle XXI- que travessa tota aquesta novel·la: el mort que es va trobar el Pasqual quan pasturava les ovelles i que podria tenir, al costat, un maletí carregat de diners. Aquest és el cabdell al qual s’agafa Ramon Erra per construir La veritable història d’una mentida, una novel·la que conté moltes històries, perspectives i maneres d’explicar una història. El relat avança sobre dues vies que s’aniran creuant: d’una banda, el nucli de pastors -contadors d’històries, però també de sopars de duro, esclar-, amb el Pasqual al capdavant; i de l’altra, la neboda del Pasqual, la Magalí, i la resta d’alumnes d’un taller d’escriptura amb qui fan una ruta literària per París. Dos mons contraposats i contrastats que es troben, no només per la trama, sinó també perquè es miren de gairell, amb malfiança i prejudicis, més del sector literari cap al pastoral, per bé que alguns representants del pastoral, gens abonats a bucolismes, claven ventallots plens de gràcia (i lucidesa) a la figura de l’escriptor i al periodisme (la idea de veritat, versemblança i ficció titil·la al llarg de les pàgines).

La Magalí i la seva colla intenten escriure una novel·la patchwork -que, en part, és el que llegeix el lector- sobre el mort trobat pel tiet (Erra és professor de novel·la a l’Ateneu Barcelonès i s’hi aprecien una mà d’aclucades d’ull al fet creatiu). I els altres pastors collen el tiet perquè amolli el secret, que va més enllà del que semblaria. De fet, la que a estones és una inversemblant història d’aventures passa per Roma, Brussel·les... La novel·la es va fent a mesura que avança la novel·la, una construcció trencaclosques sofisticada. Són especialment divertits els moments en què sembla que els pastors competeixin, sense saber-ho, amb els lletraferits per explicar millor una història, encara que qui l’acaba explicant millor que ningú, com es veurà, és el Pasqual. Es despleguen diferents punts de vista, tòpics i contratòpics, i l’oralitat dels pastors obté passatges autèntics i vibrants. Aquesta novel·la comparteix amb l’anterior d’Erra ( Far West gitano, 2015) el gust pel ritme trepidant, l’aventura i fins i tot la intriga. També un cert interès pels mons en vies de desaparició i els canvis que pateixen en aquest anar-se’n. Potser el salt continu de veus i diàlegs diferents poden marejar una mica, però el lector acaba amb la impressió que s’emportaria a casa aquella colla de pastors perquè el contacontes incessant -i necessari- no acabés allà.