Rob Riemen: "L'analfabetisme a Occident és un fenomen de masses"

L'últim llibre de Rob Riemen (Països Baixos, 1962) està ple de grans noms de la història del pensament. Hi apareixen George Orwell, Simone Weil o Thomas Mann, però no ho fan en grans textos feixucs sobre filosofia, sinó a través d'una sèrie d'històries que recorden més aviat la tradició oral, contes que pares, avis i professors ens poden haver explicat des de petits. A través d'ells, Riemen reivindica l'humanisme, la cultura clàssica europea i la paraula per combatre el feixisme. La paraula vencedora de la mort (Arcàdia) és, en les seves pròpies paraules, un assaig per entendre el que és la veritable grandesa.

Per què són importants les paraules?

— Són el regal més important que se’ns ha donat. Gràcies a les paraules podem recordar, imaginar, pensar un futur. Segur que recordes alguna frase dels teus pares o el poema que vas aprendre de memòria de petit i que et continua ajudant avui. La màgia de les paraules és enorme. És impossible escoltar Martin Luther King dient “tinc un somni” i no emocionar-se, i és un discurs que avui continua sent una inspiració per a molts. Aquesta és la diferència fonamental entre les paraules dels polítics i els talk shows de la televisió, que no tenen sentit, i les paraules que tenen força i emoció. I que són les paraules que sí, que poden vèncer la mort. 

Diu que s’han d’utilitzar les paraules adequades. No dir 'extrema dreta', sinó 'feixisme'. Per què?

— Perquè aleshores sabem a què ens enfrontem. S’ha estat tant de temps parlant de populisme que hem fet tard perquè la gent s’adoni del que està passant, i l’exemple més clar el tenim als Estats Units. El 2018 vaig dir: Trump és el vostre feixista contemporani. Ells no ho veien, perquè creuen que el feixisme és europeu i també perquè repetien que no és violent. Bé, ho és en el llenguatge. I tot el que està en el llenguatge acaba sortint. Al pròleg del llibre apareix el fantasma de Thomas Mann mostrant un article sobre Hitler. Tot el que es diu sobre Hitler es pot relacionar amb Trump. 

Si són tan dolents, per què els voten?

— Per diferents fenòmens. La temptació de formar part de la multitud, que funciona com els partits de futbol, on hi ha una resposta massiva de pura emoció, i no de pensament. En segon lloc, per un sistema econòmic que alimenta la cobdícia tot el temps. Sense valors morals i espirituals, s’obre la porta als demagogs. Ja ho hem vist en el passat. I després perquè la democràcia és el sistema que hem de perseguir, però requereix condicions: llibertat de premsa, d’expressió, de vot i equilibri de poder. Però la condició principal és que la gent estigui educada, per això són importants els mitjans de comunicació. I avui, les xarxes són verí i no hi ha un sentit uniforme del que són els fets. Com pot ser que 80 anys després de la Segona Guerra Mundial, i menys de 50 anys després de Franco, ho estiguem llençant tot? Som tan estúpids? I la meva resposta és: sí, som així d’estúpids. 

Més enllà de la política, el poder avui és econòmic i tecnològic. Afirma al llibre que vivim en un Gran Germà.

— La privacitat és llibertat. I avui veiem com els algoritmes ens posen dins la nostra cova. El problema no és només que estem controlats, perquè Google i Facebook ho saben tot de nosaltres i guanyen molts milions amb això, sinó que són també drogues digitals que destrueixen el cervell. Tenim nens que no podran llegir un llibre clàssic perquè han perdut la capacitat de concentració. Altres estan deprimits, insegurs, sense capacitat de comunicar-se. I és responsabilitat nostra. Quan parlem de drogues com la cocaïna, es tanca els responsables a la presó. Zuckerberg, Bezos i els nois de Google haurien d'estar entre reixes, el que fan és destructiu. 

Diu que hi ha un problema de manca d’espiritualitat tant secular com religiosa. Per què?

— Els éssers humans, a diferència de les màquines o de la intel·ligència artificial, som espirituals. Tenim instints, tenim la raó i la capacitat de pensar. I quan ens trobem amb un fenomen que vol reduir els instints bàsics a treballar, consumir i gaudir de manera hedonista, sense valor, ens treuen el sentit de la dignitat humana. Crec que ens hem de preguntar: és això el que volem ser?

El primer és ser conscients del que som.

— Això és fonamental, perquè ara també tenim negació. Quan Biden i Obama veuen la victòria de Trump, diuen: això no és el que som. O algun amic israelià em diu: el que està passant no és el veritable Israel. Malauradament, ells posen aquesta gent al poder i els mantenen al poder. De la mateixa manera que al meu país va guanyar el senyor Wilders. O sigui que sí, és el que som. I hem perdut el mirall crític per mirar-nos a nosaltres mateixos i qüestionar-nos. 

Com podem recuperar la dignitat humana? 

— El poder és addictiu, els diners també ho són, la fama… forma part de la naturalesa humana. Però més enllà de tot això, tots ens enfrontem a dues preguntes crucials quan passem per la vida. Qui soc? I què faré amb la meva vida? I això no desapareix mai. D’aquí ve la filosofia religiosa, necessitem trobar resposta a les preguntes bàsiques. I la resposta no la dona la IA, ni la tecnologia, ni un compte bancari. De manera que tens diverses opcions. Tornar-te un fanàtic de la religió o la política. Decidir que no té sentit, i aleshores ja pots acabar. O pots anar als llibres, a la filosofia, a les muses. Tenim el que va dir Homer a l'Odissea, o Thomas Mann a La muntanya màgica. És el que intento fer amb aquest llibre: dir, mireu, aquí tenim algunes històries que ens poden ajudar. 

A Espanya hi va haver no fa gaire una controvèrsia sobre els llibres. Una de les 'influencers' amb més seguidors, María Pombo, va dir: no sou millors perquè us agradi llegir.

— L'analfabetisme a Occident és un fenomen de masses. Si pogués parlar amb ella, la felicitaria per ser famosa, i li explicaria una història preciosa que es troba a les cartes que Vincent van Gogh enviava al seu germà Theo. 

Quina?

— La història dels dos germans que van fundar el món, i van poder escollir el que volguessin a la vida. Un va triar els diners, i l’altre, un llibre. Segons aquesta història, el germà que havia escollit els diners va tenir èxit, tothom l’estimava i era famós. I el germà que tenia el llibre va marxar a una illa, i va viure algunes situacions complicades. I amb el temps, els va colpejar una tragèdia. El ric no podia fer res, el germà que havia escollit el llibre havia après alguna cosa sobre enfrontar la vida. Si hi pogués parlar, li preguntaria què és el que per a ella importa a la vida. Perquè ningú escapa del sentit tràgic de la vida. I quan la colpegi alguna situació tràgica, aquells llibres que ella menysté poden ser una salvació. Potser llegint la carta de Van Gogh podria començar a entendre alguna cosa, pobra noia. Perquè és una pobra noia. I la història l’exposaria a ella com el que és, una persona estúpida.