Auður Ava Ólafsdóttir: "Té més probabilitats de desaparèixer l'islandès que el català"

BarcelonaAuður Ava Ólafsdóttir ha aconseguit la proesa de ser una de les autores islandeses més traduïdes sense haver escrit ni una sola novel·la negra, el gènere més exportat del país. Amb Edèn, el seu nou llibre –publicat en català a Club Editor i amb traducció de Macià Riutort– torna a descol·locar els lectors amb una història protagonitzada per una lingüista especialitzada en llengües minoritàries que decideix plantar 5.600 arbres per compensar l'empremta de carboni dels vols que ha agafat durant l'últim any.

Edèn comença a dins d'un avió i és un exercici d'imaginació brillant per part de la veu narradora, l'Alba, una lingüista que viatja fins a l'Estació Espacial Internacional, ens presenta un astronauta que ha tingut un atac de cor i fins i tot menciona un rodatge que involucra Tom Cruise.

— Sé que és una manera particular i potser arriscada de començar una novel·la, però era la meva manera de mostrar una de les idees més importants del llibre: tot està connectat. No només els humans entre nosaltres, també amb els animals, les plantes i qualsevol forma de vida. L'Alba imagina que des de l'espai exterior el nostre planeta es veu com una petita taca de color blau. És un lloc fràgil i delicat. ¿Ho sabies, que quan els astronautes de països molt diversos se'n van de l'Estació Espacial Internacional, s'abracen amb llàgrimes als ulls perquè a l'espai no hi ha fronteres ni guerres?

Havent crescut en una illa i parlant una llengua tan única com l'islandès, la sensació de frontera devia ser més acusada, ¿o potser no?

— Normalment les guerres es donen entre veïns, familiars i amics. Els islandesos no tenim veïns per declarar-los la guerra.

La protagonista d'Edèn ha fet de la defensa de les llengües minoritàries la seva professió.

— És una tragèdia que mori una llengua cada quinze dies. Amb la pèrdua d'una llengua mor també una cultura, una forma de pensar i de mirar-se el món. També un sentit de l'humor particular. L'Alba ha dedicat la vida estudiar les llengües minoritàries, perquè ella mateixa en parla una de molt minoritària. Té més probabilitats de desaparèixer l'islandès que el català.

Vol dir? Encara que el parlin al voltant de 300.000 persones, l'islandès té un Estat al darrere que li juga a favor, a diferència del català.

— Jo ho veig diferent. Els catalans teniu una lluita oberta, els islandesos no hem de lluitar per a res. Creiem que hem d'estar oberts a altres cultures i llengües. L'islandès és l'única llengua que conec que fa servir la mateixa paraula per designar llar i món. Sovint marxem del nostre país durant una llarga temporada, com si veure món i parlar altres llengües ens permetés comprendre millor la nostra.

Va ser també el seu cas?

— Sí. Vaig viure una llarga temporada a França, on vaig estudiar història de l'art. Durant una època vaig arribar a pensar en francès. Va ser des d'allà que vaig començar a repensar les possibilitats de la meva llengua materna. És com si m'hagués convertit en escriptora molt abans de publicar el meu primer llibre.

Potser sigui una característica que compartim els parlants de llengües que han de competir amb llengües cooficials o veïnes molt poderoses: arriba un moment que volem incorporar a la nostra tot el que hem après.

— L'islandès competeix a dins del propi país amb l'anglès. Molta gent jove llegeix o veu pel·lícules i sèries sobretot en anglès. La majoria de cerques a internet que es fan des d'Islàndia es fan en anglès. L'islandès va endarrerit, en aquest sentit. La intel·ligència artificial encara no ha entès l'islandès.

No és un avantatge?

— Podria ser-ho, sí... Però encara que no entengui la nostra llengua, té la pretensió d'explicar-nos. Recordo que fa un any i mig un amic li va preguntar a ChatGPT qui era Auður Ava Ólafsdóttir i la màquina li va donar una resposta molt elaborada i filosòfica sobre el que escric. No sé d'on ho va treure, però ho va encertar bastant. En aquest sentit, la intel·ligència artificial fa por.

A Edèn, el que fa por a la protagonista, a més de la mort de les llengües minoritàries, són les conseqüències del canvi climàtic.

— Molts arrosseguem un sentiment de culpa que té a veure amb el mal que estem fent al planeta. L'Alba pren la decisió de plantar 5.600 arbres per compensar la petjada de carboni dels vols que ha agafat durant l'últim any. Plantar arbres en terra volcànica és una quimera. En deu anys creixen com a màxim un metre... Vol plantar arbres fruiters i roures, que normalment no creixen al nord. El problema és que el nord tal com l'enteníem està desapareixent. Cada any es perden 400 metres de les glaceres, a Islàndia. El canvi climàtic està fent emergir un món sota les glaceres que cap ésser humà ha vist mai abans.

L'Alba necessita fer un canvi de vida.

— Exacte. Ara que ja sabem les conseqüències del que estem fent, és hora d'actuar. I em fa l'efecte que és més cosa dels poderosos que de la gent, que en bona part ja hem anat corregint el nostre comportament.

Agafa menys avions, des que és conscient de la petjada de carboni?

— Sí. Rosa càndida [2007] es va traduir a molts països i en aquella època vaig viatjar molt per promocionar-lo. Encara no m'he perdonat haver agafat tants avions. Potser per això he dedicat una novel·la al tema... D'un temps ençà volo molt menys, i si he d'agafar un avió aprofito per fer promoció en diversos països: d'un lloc a l'altre em moc en tren o per carretera, encara que trigui més temps.

Els lectors que pensin que Edèn és una novel·la que vehicula una sèrie de missatges sobre el nostre món amb solemnitat, en sortiran decebuts. Igual que molts dels seus altres llibres, té un sentit de l'humor tendre i original per parlar d'algunes de les paradoxes del nostre present, com ara que ningú llegeixi, però que tothom vulgui escriure.

— Pensava que el meu retrat del sector editorial del país ofendria més gent, però no ha estat així. El filtre per publicar un llibre a Islàndia és molt menor que en altres llocs. A França, per exemple, les meves novel·les apareixen en una editorial que publica dotze novetats l'any. Només tres d'aquesta tria són d'autors d'arreu del món com jo. Cada any, l'editorial rep entre 3.000 i 4.000 propostes per ocupar aquest espai.

Riuen, els seus lectors islandesos, quan la llegeixen?

— Diria que sí. El nostre sentit de l'humor no és gens escandinau. Diria que compartim més coses amb la mirada cèltica o gaèlica. En realitat, l'únic lloc al món on he trobat un sentit de l'humor similar al dels islandesos és aquí, a Catalunya.

Com el descriuria?

— Uns i altres som conscients que al món hi passen coses espantoses, però la nostra manera de suportar-les és rebaixant-les una mica amb un sentit de l'humor de tall existencial i expressat en veu baixa.

—