ELS CLÀSSICS
Llegim 01/02/2014

Una dona moderna

Jordi Nopca
1 min

En un dels Retrats de passaport, Josep Pla definia la prosa dels Fulls de dietari de Carles Soldevila (1892-1967) de la següent manera: "Sóc dels que crec que ha ensenyat una mica a tothom a escriure amb claredat i amb gràcia. És un estil precís, d'un advocat que sabés escriure (és fill de notari i, d'aquesta classe d'advocats, no n'hi ha gaires), i és una prosa ben nuada, esvelta, neta, viva, potser una mica pàl·lida, naturalíssima. Més que un estil que oposa contraris, és un estil d'elements, d'idees, de sensacions mitjanes, equidistants. No té inflamaments buits ni sonoritats injustificades".

El lector que agafi Fanny (1929), inici d'una trilogia completada per Eva (1931) i Valentina (1933), es trobarà amb el Soldevila robust i desinhibit de la ficció. Escrita en primera persona, la novel·la és el llarg monòleg interior de Fanny, que treballa com a corista al Paral·lel amb l'objectiu de mantenir el seu amant. Soldevila ressegueix l'evolució laboral i sentimental de la seva protagonista, que representa la dona moderna del moment, en contrast amb la generació més tradicional i conservadora, exemplificada per la seva mare. Fanny va ser una de les fites de la novel·la catalana del primer terç del segle XX, a la qual li va tocar actualitzar-se a preu fet, mirant sobretot cap a la literatura francesa i anglesa.

stats