CampanetImagina’t que vas pel carrer, que fa fred, és tard, tens gana, estàs cansat i et ve de gust relaxar-te menjant bé i bevent profusament. I que, de cop, davant dels ulls, radiant enmig de la fosca, se t’apareix el rètol d’un cafè-restaurant-cocteleria que es diu Des de dins, l’amo del qual és un tal Martin Amis. No és l’únic local propietat del tal Amis. Per tant, potser coneixes l’Experiència, o el Camps de Londres, o La guerra contra el clixé. Si és que sí i t’hi vas sentir entretingudament còmode, hi vas saciar la gana i hi vas beure fins a agafar aquell puntet meravellós de borratxera imaginativa, no t’ho pensis i entra al Des de dins. El menjar és variat i suculent com sempre, l’oferta etílica és més abundant i efervescent que mai, la decoració és llampant i càlida, i Amis s’hi comporta com el que és, un amfitrió tan cordial com desenfadat i salvatge.

Intel·ligència, diversió i emoció

Híbrid de llibre de memòries, de novel·la sui generis (que s’autoboicoteja aferrant-se a la veritat dels fets), d’assaig tentacular i de galeria de retrats de persones estimades, Des de dins. Com s’escriu és un calaix de sastre caòtic però prodigiós. Les seves gairebé sis-centes pàgines estan descompensades i vessen de pertot arreu, però són intel·ligents, divertides, emotives i trepidants, i acullen la majoria dels temes que han preocupat Amis durant com a mínim els últims vint anys, als quals ha dedicat novel·les, contes, assaigs, articles, reportatges i ressenyes.

Amèrica, els atemptats de l’11-S i la guerra de l’Iraq. L’escriure i l’escriptura. Les figures tutelars de Saul Bellow i Philip Larkin. Christopher Hitchens, el seu amic íntim, i Kingsley Amis, el seu senyor pare. Allò que no es pot novel·lar: el sexe, els somnis. Hitler i Stalin. L’alcohol i la ressaca. El tabac. Les dones, l’amor. Sobretot, una novieta en particular, meitat eixelebrada i meitat perversa, que el va fer anar de corcoll de jove i li va desestabilitzar un tram de la vida adulta amb la seva reaparició. La paternitat i la condició de fill. L’horror davant la decadència intel·lectual i la degeneració biològica, traumàtiques quan s’acarnissen en Saul Bellow, a qui Amis estima i idolatra. La bogeria i el fanatisme virolats de Trump. El geni virolat de Nabokov. I un llarg etcètera...

Són alguns dels temes que conformen el llibre, i Amis els tracta amb el to professoral i bufonesc de sempre i fent l’habitual desplegament de recursos (bona traducció de Ferran Ràfols Gesa): alterna la primera persona i la tercera –la confessió personal i la narrativa quasi de ficció–, analitza polítiques i ideologies igual que analitza textos i llibres, tracta amb humor assumptes mortalment seriosos i tracta amb seriositat mortal temes frívols...

Un autor flegmàticament hiperbòlic

Un escriptor amb tants recursos, i tan orgullosament exhibicionista de com els domina, fa de mal caracteritzar d’una manera sintètica, però diria que la marca més reconeixible d’Amis és l’estil flegmàticament hiperbòlic. Un exemple memorable –un de tants– és quan acompanya Hitch en el seu tractament oncològic caríssim a Houston i, sarcàstic, conclou que, a ell i tota la seva família, que ara viuen als EUA, els sortiria més barat, si es posessin malalts, tornar a Anglaterra volant en primera classe i anar en limusina des de l’aeroport fins a l’hospital per tractar-se que no pas quedar-se als EUA.

Conscient d’haver escrit un llibre excessiu i un punt monstruós –per la mescla de temes dispars, la pluralitat de mirades i la bigarrada paleta d’estats d’ànim i de tons, que li confereixen un aspecte de Frankenstein atlètic i glamurós, però frankensteinià al cap i a la fi–, Amis recomana al preludi de llegir Des de dins a poc a poc. I afegeix: “Ja planyo els pobres desgraciats (els correctors i ressenyadors) que l’hauran de llegir d’una tirada, i contra rellotge”. M’ha tocat ser un d’aquests pobres desgraciats i puc dir-te, Martin, que no cal que em planyis. De vegades ets pedant i una mica pesat, però escrius amb una gràcia única, has estimat molt i t’han estimat molt –i saps explicar festivament tot aquest devessall d’amor– i ets brillant d’una manera insòlitament divertida. O sigui que no worries: llegint-te sempre m’ho passo pipa.

____________________

Compra aquest llibre

Fes clic aquí per adquirir Des de dins a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.