Crítica de llibres
Llegim  /  Crítiques 04/02/2022

El present és fet de passat a la novel·la de Maite Salord

L'autora de Ciutadella escriu 'El país de l'altra riba' a partir de l'emigració menorquina a Algèria

Anna Carreras i Aubets
3 min
L'escriptora Maite Salord.

Maite Salord

'El país de l'altra riba'

Proa. 304 pàgines.

Flamant Premi Proa de Novel·la 2021 amb El país de l’altra riba, després de set anys de silenci literari, Maite Salord (Ciutadella, 1965) escriu la seva història a partir de l’emigració menorquina a Algèria a través d’uns personatges que, segons Xavier Pla, membre del jurat, busquen un futur més digne i que per salvar-se esperen trobar una altra riba on anar. La novel·la de Salord parla de valors universals que tothom hauria de tenir assumits, com la justícia, la concòrdia i la solidaritat. A El país de l’altra riba s’hi expliquen dos exilis diferents: l’emigració menorquina a Algèria sempre ha interessat molt a l’autora i ja havia sortit en altres novel·les seves però de manera molt puntual. Salord va començar parlant d’aquest exili i dels menorquins que van fundar Fort-de-l'Eau, a Algèria, a mitjans del segle XIX, un llogarret multicultural que va mantenir els costums i sobretot l’idioma de Menorca malgrat les vicissituds. Mentre Salord escrivia van aparèixer les imatges d’un avió Junker 88 de la Luftwaffe que s’havia enfonsat a la costa menorquina durant la Segona Guerra Mundial, després d’haver bombardejat el nord de l’Àfrica. L’autora explica que va pensar que aquest mateix avió hauria pogut bombardejar menorquins de Fort-de-l'Eau i se li va obrir una altra porta, la de la Segona Guerra Mundial. En aquests salts temporals de la novel·la, Salord també passa per la Barcelona del 2003 i les manifestacions contra la Guerra de l’Iraq. El fil narratiu 2003-2010 permet, en paraules de l’autora, assumir el passat familiar i entendre què representa després d’anys de silenci. Realitats molt dures que existeixen i s’han d’encarar. 

La novel·la comença d’una manera molt impactant: un avió alemany acaba de bombardejar el nord de l’Àfrica i cau en aigües menorquines. A partir d’aquí marxem de viatge a l’Alger, i coneixem un dels protagonistes, el Daniel, que hi arriba de la mà del seu avi, Alfred Gold, després de fer molts quilòmetres fugint dels nazis. També coneixerem el vell Michel Bisset, un personatge amb vida pròpia que es manifesta a còpia de sentències, és un colon francès que regenta el restaurant més luxós de la capital algeriana, el Cafè de París, i que farà la funció de salvador de la família. En paral·lel, cinquanta anys més tard, a Barcelona, hi ha una història d’amor lèsbic entre la Marta (neta de Daniel Gold), estudiant de filologia, i la Hanna, una noia alemanya que fa un Erasmus, una relació en què pesen els secrets i la memòria familiar de totes dues. Aquest fil més actual permet incorporar el passat en la vida que es viu en el present. Amor i solidaritat, dos valors importants a la novel·la herència d’Albert Camus.

La feina de reconstrucció històrica i de documentació d’aquest món ha estat complexa. A Salord la història dels llibres no li interessa; el seu objectiu és entendre com el teló de fons afecta la vida d’uns personatges que en cap moment es dibuixen com desarrelats. Salord ha fet seva una història real per poder mostrar als lectors com els protagonistes han viscut la història. Sense cap dosi de maniqueisme, tot i parlar d’unes quantes guerres, l’autora construeix els seus personatges perquè siguin creïbles, contradictoris, sense jutjar-los, per tal que el lector hi pugui connectar. El país de l’altra riba segueix el rastre de l’exili de molts menorquins que van emigrar a Algèria a finals del segle XIX a causa de la pobresa, un argument que ja es va poder llegir a la novel·la anterior de Maite Salord, L’alè de les cendres (2014). 

____________________

Compra aquest llibre 

Fes clic aquí per adquirir El país de l'altra riba a través de Bookshop, una plataforma que dona suport a les llibreries independents.

stats