Els plaers i les virtuts segons Guillem Frontera

En literatura, la brevetat pot ser un pretext per a la impostura i la ganduleria. És el cas, em sembla, de molts poemes recents de menys de cinc versos, que emmascaren la peresa -o la inoperància expressiva- i la buidor de contingut a còpia de vaporositats retòriques i d’histrionisme sentenciós. També pot ser, però, un acte de valentia, la de qui es llança a la intempèrie de provar de dir molt amb tan poques paraules com pugui. Dins l’heterogènia amplitud d’aquestes coordenades, hi trobem des de la fórmula icònica de les avantguardes històriques -“mínim material, màxim mental”- fins a la teoria de l’iceberg de Hemingway. També hi trobem les històries d’ Els plaers i les virtuts, el nou llibre de Guillem Frontera (Ariany, 1945), constituït per 33 relats de només dues pàgines apareguts originàriament en forma d’article a l’ARA Balears.

Ben ancorat en la seva condició de narrador modern amarat d’un exhaustiu coneixement dels clàssics de sempre -“la tradició sobretot és important per als que no són tradicionalistes”, ha escrit l’autor de Sicília sense morts (Club Editor, 2015)-, aquest volum ofereix als lectors una mostra destil·lada de la infal·lible destresa narrativa de Frontera. També de la seva mirada panoràmica i penetrant, lúcida tant des d’un punt de vista intel·lectual, sentimental i moral com antropològic i sociopolític. Són una minoria els narradors capaços de sintetitzar els canvis sísmics que s’han produït a Mallorca els últims seixanta anys a partir de la contraposada actitud davant del menjar -¿és preferible consumir primer els melons suculents o bé els melons tacats?- dels membres de dues generacions diferents d’un mateix clan.

Una paleta de temes recurrents

Una paleta de temes recurrentsEls lectors familiaritzats amb la versàtil obra de Frontera -que ha fet novel·les, contes, assaigs, crítica d’art, guions audiovisuals i articles de premsa- reconeixeran en aquests relats una paleta prou completa dels seus temes més recurrents: el poder de la memòria per crear realitat; les baixeses i els absurds del món de l’art, que tanmateix no sempre poden destruir-ne el sentit i la bellesa; la dolguda perplexitat de qui ha de viure en un món girat damunt davall a causa de transformacions accelerades i agressives; els imprevisibles i paradoxals meandres de què estan plenes la majoria de biografies... Tot i la seva brevetat, el volum també és d’una riquesa anímica i de tons molt notable. Hi ha sentit de l’humor, violència, passions fortes, melancolia existencial, subtilesa reflexiva, pinzellades satíriques... I hi ha, sobretot, el talent d’un gran narrador.