El jurista Philippe Sands (Londres, 1960) s’ha desdoblat des de fa temps en un dels millors escriptors contemporanis de no-ficció demostrant que res és aliè a la bona literatura. Partint de l’experiència personal, professional i acadèmica, l’advocat i professor de l’University College construeix tots els seus llibres trenant el relat autobiogràfic amb el desenvolupament del cas concret i el seu rerefons historicojurídic. Amb aquesta fórmula ha bastit la tríada formada per l’obra mestra Calle Este-Oeste (2017), la seva seqüela Ruta d’escapada (2021) i l’anunciada Londres 38 sobre el vincle entre el nazi Walter Rauff i el dictador Augusto Pinochet. L’expectació respecte a aquesta peça final ha provocat l’anunci d’una futura sèrie a càrrec de HBO i la BBC, i de la publicació de la traducció a Anagrama –segell en català i castellà de l’autor—un dia abans que l’original anglès.

L’última colònia s’ajuda d’aquest contrastat mètode formal per reconstruir la lluita jurídica dels antics habitants de Peros Banhos a l’arxipèlag de Chagos, a l’Oceà Índic. Primer separats sense consentiment i amb amenaces per l’aleshores potència colonial britànica del Maurici preindependent, poc després eren expulsats sense escrúpols i sense misericòrdia perquè el gran germà estatunidenc volia establir una base militar a la veïna illa de Diego Garcia. Sands s’aproxima al cas a partir de la seva expertesa com a part de l’equip defensor dels drets de l’antiga colònia, del seu interès com a acadèmic –atesa la implicació de l’ONU i del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, tot dirimint sobre qüestions lligades al colonialisme, als drets humans i a la integritat territorial— i, finalment, del vincle personal amb els afectats, personalitzat en la figura de Liseby Elysé.

Una lluita inacabada

Sense amagar la seva parcialitat –com tampoc ho fa l’il·lustrador Martin Rowson—, Sands basteix un text empàtic i informat que pretén tant documentar el que va succeir –amb les seves llums i ombres— com influir en un procés encara no finalitzat. De fet, ja tancada l’edició original (2022), la traducció catalana incorpora una darrera actualització, datada el febrer del 2023, sobre la reobertura de negociacions entre el Regne Unit i Maurici, després que els primers s’haguessin negat a assumir les sentències condemnatòries per les seves actuacions respecte dels habitants de Peros Banhos.

A més, L’última colònia explicita dos missatges contundents i actuals. D’una banda, fa evident el canvi dels equilibris internacionals, amb una pèrdua del pes d’Occident en favor de nous actors ja no disposats al seguidisme acrític. Com exemplifica Sands, “més que una Gran Bretanya Global, es podria parlar d’una Little Britain”. I, de l’altra, hi ha la creença en el poder transformador dels grans principis jurídics internacionals per vèncer, tard o d’hora, les injustícies i els abusos locals. Paradoxalment, aquells grans drets imposats pels opressors esdevenen elements de resistència i contraatac en mans dels anteriorment oprimits: “Tota acció, així com tota paraula escrita, és capaç de tenir conseqüències, per més imprevistes o inesperades que siguin”.