Univers Warhol

Andy Warhol no només va ser el referent del pop art sinó també una icona pop per dret propi. Té sentit, doncs, veure’l convertit en personatge de còmic a Andy. Una fábula real (Reservoir Books), la voluminosa novel·la gràfica que l’holandès Typex dedica a l’artista i, sobretot, als universos creatius per on va transitar. Warhol no va ser un artista tancat en el seu món; al contrari: una constant en la seva carrera és la trobada amb altres artistes o personalitats -no feia distincions entre un cineasta o una drag queen -. En conseqüència, un recorregut per la vida de Warhol és també un viatge a través de la cultura nord-americana de la segona meitat del segle XX, de l’eclosió de la cultura de masses a l’aparició de l’art hip-hop passant per l’auge de l’expressionisme abstracte i el naixement de la contracultura.

Una biografia de Warhol també és, òbviament, una desfilada constant de celebrities : Nico, Lou Reed, Truman Capote, Bob Dylan, Jim Morrison, Madonna, Basquiat... Fins i tot Donald Trump hi fa una aparició estel·lar. Tampoc falten a la cita els artistes marginals i la fauna excèntrica que arreplegava la Factory. Warhol, però, no és un secundari de la seva biografia. Typex s’hi acosta de manera el·líptica, fugint de la introspecció i respectant el seu misteri. En la superfície, com deia Warhol, hi ha les respostes de l’enigma: la solitud, l’alienació i la cultura popular com a taula de salvació.

Typex es desmarca agressivament de les convencions biogràfiques que inunden les novel·les gràfiques sobre grans artistes, la majoria sense més ambició que il·lustrar la biografia i els greatest hits. Aquí el dibuixant aprofita la promiscuïtat creativa de Warhol per experimentar amb l’estil narratiu: si la infància de Warhol està narrada com una planxa dominical dels funnies dels anys 30, la relació entre Warhol i Eddie Sedgwick imita els còmics romàntics dels 60 i el capítol sobre Valerie Solanas -l’activista feminista que va disparar contra Warhol- sembla un pamflet fotocopiat. És un exercici similar al que feia José Pablo García a l’excel·lent Las aventuras de Joselito, biografia en vinyetes d’El Pequeño Ruiseñor. I el resultat és un retrat polièdric estranyament apropiat, una simfonia torrencial i estrident que pot arribar a empatxar si no se’n dosifica la lectura. Però és així com li hauria agradat a Warhol. “Si veieu que el públic només aguanta hora i mitja, toqueu-ne dues –li deia a Lou Reed–. La nostra política és deixar-los sempre amb ganes de menys. Que no es relaxin, que estiguin sempre tensos”.