Com perdonar l'home que mata la teva família i et mutila?

Fa cinc anys, el periodista P.J. Armengou va viatjar a Ruanda per fer uns reportatges sobre les ferides del genocidi en què es va exterminar prop d'un 70% de la població tutsi. La primera entrevista que tenia aparaulada era amb una víctima del genocidi, l'Alice, i un dels hutus que van participar-hi, l'Emmanuel. Però Armengou no sabia que la relació entre víctima i botxí era directa: l'Emmanuel va ser un dels responsables de la matança en què van morir el marit i els fills de l'Alice; de fet, ell va ser qui, amb un matxet, va tallar-li la mà a l'Alice. La terrible història de l'Alice i l'Emmanuel i la seva reconciliació, Imbabazi, és una de les 18 historietes de no-ficció incloses a Vinyetari, l'antologia del Premi ARA de Còmic en Català que es podrà comprar amb l'ARA de l'11 al 23 de juny.

“En un moment de l'entrevista ell va agafar-li el braç per representar com li va tallar –recorda Armengou–. No puc oblidar el dolor de la cara d'ella, però tampoc la seva determinació per explicar la història i perdonar”. Armengou tenia la història, però no les imatges, perquè el càmera que les havia de gravar havia perdut el vol. “Em sabia greu que els gestos i les mirades no es veiessin, perquè eren molt potents –diu–. I tornant a casa vaig proposar-li al Guillermo Altarriba, que és periodista, dibuixant i, com jo, admirador de Joe Sacco, explicar-ho en forma de còmic”.

Armengou explica que la història de l'Alice i l'Emmanuel el va afectar profundament. “Després vaig saber que no era la primera vegada que narraven la seva història, de fet han fet xerrades pel país per defensar la necessitat de reconciliació. Però a mi em va agafar desprevingut. El perdó que vaig veure és molt difícil, molt dur i, per tant, molt de veritat”. El periodista reivindica la necessitat de “posar rostre a les víctimes” per superar la idea del genocidi de Ruanda com una història de xifres i enfrontaments tribals: “És un drama humà que va més enllà de la política i que només té una sortida: demanar perdó, perdonar i tirar endavant”.

El millor còmic de no-ficció en català

Vinyetari reuneix les millors historietes presentades al Premi ARA de Còmic amb l'objectiu de donar visibilitat a la qualitat i diversitat del còmic de no-ficció en català. La portada és obra del guanyador del concurs, Pep Brocal, que també obrirà el llibre amb Caritat del Río,un perfil biogràfic de la mare de l'assassí de Trotksi, Ramon Mercader, una dona que no va ser només una nota a peu de pàgina de la història del segle XX, sinó una de les seves protagonistes: emblema propagandístic del PSUC –la Passionària de Catalunya, li deien alguns–, activista revolucionària i espia soviètica. Un altre dels relats inclosos al llibre és Paral·lel, de Berta Cusó, una immersió en la Barcelona canalla que va ser un oasi de llibertat durant el franquisme, la de les nits llargues de música, alcohol i rialles als cabarets i teatres musicals de la Barcelona dels anys 50 i 60.