El patrimoni català del còmic i la il·lustració necessita un museu

BarcelonaCatalunya compta amb una forta indústria editorial en l'àmbit del còmic i la il·lustració que, des de l’aparició de les primeres revistes satíriques de finals del segle XIX, forma part del nostre patrimoni cultural. Tanmateix, aquest llegat no sempre ha estat prou valorat. En són una mostra l’apropiació d’originals per part de les editorials (el cas Bruguera), el museu monogràfic sobre Lola Anglada que la Diputació de Barcelona no va obrir mai o la venda dels arxius d'autors de l’underground català a un gran col·leccionista privat. Aquest últim cas va ser el detonant de la creació el 2019 de la comissió del còmic i la il·lustració per part de la Generalitat de Catalunya.

En aquests cinc anys, la comissió ha treballat en l’elaboració d’un relat estructurat de la història del còmic català –inexistent fins ara– i en una política d’adquisicions d’obra original amb l'objectiu de completar la col·lecció nacional. Arribats a aquest punt, però, cal plantejar-se què fer de les noves adquisicions. Guardar-les en un calaix? No. S’ha debatut molt sobre la conveniència (o no) d’invertir en la creació d’un museu del còmic. Per ara, l’únic que hi ha a Catalunya és privat, ja que el projecte iniciat a Badalona a l’antiga fàbrica de la Caci es troba aturat de manera indefinida. Llàstima, perquè cal comptar amb un museu, o un espai físic fix i de caràcter públic, dedicat a l'exposició i la divulgació. Però no és necessari que sigui l’edifici de Badalona.

La Generalitat, en canvi, prefereix integrar el còmic i la il·lustració en la seva col·lecció en la xarxa de museus d’art de Catalunya, tal com ja estan fent el MNAC, el Museu d’Art de Cerdanyola i el Museu Morera de Lleida. En realitat, una opció no exclou l’altra, i haurien de poder conviure en harmonia. La solució, per tant, implica posar a l’abast del ciutadà tot aquest llegat i, en especial, fer-ne molta difusió. Perquè hi ha un desconeixement general sobre què es fa, des de les institucions, per donar a conèixer aquest patrimoni cultural. L’exemple és el Fons de la il·lustració i el còmic, el portal d’internet liderat per la Biblioteca de Catalunya que conté una gran base de dades de professionals de totes les èpoques.