Un món que agonitza i un segell que neix

L’auge comercial de la novel·la gràfica i un reconeixement cultural cada vegada més generalitzat han fet que en els últims anys moltes editorials de tradició literària s’animin a provar sort amb el còmic i explorin aquest mercat, sovint sense una línia o projecte definit, una mica a les palpentes. No és el cas d’Alpha Cómic, el nou segell d’historieta d’Alpha Decay dirigit per Alba G. Mora, que arrenca amb una obra que sembla gairebé una declaració d’intencions per la seva contundència artística: Devastación, de Julia Gfrörer, té una bellesa tan despullada com la poesia crua i rigorosa del cinema de Béla Tarr. En un blanc i negre tremolós que recorda una mica el traç de Chester Brown -també comparteixen el gust pels relats amb temperatura emocional gèlida-, l’autora dibuixa un món que agonitza, una vila medieval on s’amunteguen els cadàvers de víctimes d’una epidèmia de pesta. Gfrörer s’aproxima a aquest escenari devastat sense voluntat historicista; el context de la història sembla més aviat un recurs per abordar un estat d’ànim existencial, una manera d’enfrontar-se al món: sense present ni futur, erma d’esperança. I ho fa precisament a través de petits moments de tendresa, com el diàleg d’una mare terminal i una filla que s’abracen i es reconforten tot recordant el passat i parlant d’un endemà que una d’elles no veurà mai.

Plena de moments en què el lirisme i la crueltat es barregen, el cor de Devastación és la relació entre la protagonista, l’Agnès, i un veí del poble, el Giles, tots dos perseguits per la desgràcia i envoltats de piles de cadàvers. És commovedora la desesperació amb què s’entreguen l’un a l’altra. “Digues la veritat. Res tornarà a estar bé”, li suplica l’Agnès al Giles. Més enllà del consol que ofereixen les paraules, a Devastación només queda la carn i el plaer, una petita mort per combatre la mort absoluta i definitiva. Però Gfrörer, implacable, empeny la història cap a una direcció encara més fosca i tèrbola, sempre esquivant les explicacions, treballant amb la insinuació i fent el lector partícip de la construcció del relat. Les seves decisions narratives, com el focus inesperat en les mans durant una conversa o les digressions inesperades de la història, revelen la voluntat de recerca d’una autora que renova la nostra fe en el còmic alternatiu nord-americà. En un panorama editorial en què autors sorgits als anys 80 i 90 com Daniel Clowes, Peter Bagge, Charles Burns, Jaime Hernandez i Seth s’editen amb regularitat, calia una editorial que també apostés per veus noves com la de Gfrörer, que s’afegeix així a Tommi Parrish i Nick Drnaso com a nous valors en alça del nou còmic indie nord-americà.