L'humor gràfic sempre viatja en tren

Barcelona i MadridEl lleuger trontoll no és excusa per no dibuixar al tren. “Això et dona traç, home!”, exclama Ricardo Peregrina, un de la vintena d'humoristes gràfics catalans que aquest dimarts han agafat l'AVE Barcelona-Madrid a les 9 del matí per trobar-se amb tot de col·legues de la resta de l'estat. L'excusa era el 30è aniversari de l'alta velocitat espanyola i la nova edició del projecte En el AVE con humor, unes trobades que es van fer el 2008 a Madrid i Barcelona i que van culminar en l'edició d'un llibre coordinat per Fer amb acudits sobre l'AVE dels millors humoristes de premsa del moment. “Abans fèiem moltes trobades com aquesta, però amb la crisi de la premsa es van acabar –recorda el ninotaire Kap, coordinador d'aquesta edició d'En el AVE con humor–. I és una llàstima, perquè tenim molta amistat i complicitat entre nosaltres, però en realitat no ens veiem gairebé mai”.

De la trobada en sortirà un nou llibre que recollirà una selecció d'acudits del 2008 i nous treballs d'una seixantena d'autors, alguns dels quals van per feina i treuen els pinzells al tren per començar a dibuixar. Lluïsot i Pedro Espinosa, per exemple, es dediquen a fer retrats al natural dels ninotaires presents. “Treu-te la mascareta un moment que et faig la boca”, se sent sovint durant el viatge. El seu repte és retratar tots els dibuixants de la trobada –i algun periodista despistat–. Manel Fontdevila va fent esbossos i admira l'iPad i el llapis electrònic d'Ana Belén Rivero. Més tradicional, Peregrina treu l'estoig d'aquarel·les mentre Gerard Costa explica pacient que firma com a Helena Anillo perquè és el nom del personatge que dibuixa. També hi és el periodista Iu Forn, que recorda les trobades que es feien amb motiu del premi Gat Perich, quan es noliejava expressament un tren perquè tot de dibuixants anessin a Llançà. L'humor gràfic, pel que es veu, viatja en tren sempre que pot.

Una família ben avinguda (i molt masculina)

A Madrid, el destacament català és barreja amb els humoristes d'altres ciutats per celebrar un dinar al Palau Fernán Núñez. Són prop d'una quarantena de dibuixants –falten autors com Toni Batllori o Maribel Carod, que no han pogut viatjar però que participaran al llibre–, entre els quals hi ha veterans com José María Gallego –la meitat de Gallego & Rey–, que recorda els "bons temps" de la premsa diària amb l'alacantí Enrique. Hi són també el ninotaire Ermengol i el seu fill Matías Tolsá, que fa unes setmanes va guanyar el Gran Premi del World Press Cartoon. “Ell és, ara per ara, el millor ninotaire del món”, el presenta Kap amb un somriure còmplice. Entre humoristes no hi ha tensions ideològiques: Fontdevila, ninotaire de l'ARA i El Diario, s'escapa a un bar dels voltants a fer-la petar amb els dos humoristes gràfics de l'Abc, Nieto i Puebla. Els dibuixants d'El Jueves fan colla i Don Julio bromeja amb Rivero, que es pren amb humor que un dibuixant l'hagi confós amb la seva amiga Flavita Banana. La foto de família és reveladora: només hi ha tres autores. El món de l'humor gràfic és encara un reducte essencialment masculí.

Es valora la possibilitat de fer una escapada al CaixaForum i visitar l'exposició Cómic: sueños e historia, de qui tothom ha sentit a dir meravelles, però el temps passa volant i toca fer via cap a l'AVE un altre cop, on la sobretaula gira sobre el tema dels límits de l'humor, la discussió eterna del gremi. Fontdevila argumenta la necessitat d'expressar la discrepància però també de ser coherent: “Si creus que et censuren a un mitjà, no et limitis a queixar-te: marxa”.