Els dietaris honestos i àcids d’una dibuixant

Sis anys després de Cecil y Jordan en Nueva York, La Cúpula reprèn la publicació d’una de les veus més interessants i subtils del còmic indie. A Voyeurs, Gabrielle Bell recopila historietes publicades a diferents revistes i en la seva web que funcionen com un dietari cronològic -però no exhaustiu- de la seva vida des del 2007 al 2010. Com als bons dietaris, el que importa no és el que explica, sinó com ho fa. I Bell observa la seva pròpia vida amb una mirada curiosa, distant i obsessiva, molt semblant a la dels protagonistes del relat que dona títol al còmic, els veïns que espien des de la teulada de casa una parella fent l’amor.

Les pàgines de Voyeurs recullen excursions de pesca, visites a convencions de còmics, una trobada amb Robert Crumb i un viatge promocional a Tòquio amb el cineasta Michel Gondry, que va adaptar un dels seus relats i va ser nòvio de Bell, però també episodis més anodins reinterpretats amb filtre fantàstic que desafia les conviccions del gènere biogràfic. En ells hi sobresurt l’honestedat brutal de l’autora i una melancolia modulada per un humor amb tendència a l’acidesa i l’autoflagell, el mateix que li fa acabar una història amb Gondry etzibant-li: “Crec que no t’aguantaria si no tinguessis tant de talent”.