Celebració de les possibilitats del còmic

BarcelonaEl 2005, Matt Madden va demostrar que, en el còmic –i en qualsevol altre art–, la forma és el contingut. A la primera pàgina de 99 ejercicios de estilo (Sinsentido), Madden relatava una anècdota gairebé banal: un home (el mateix Madden) treballa a l'ordinador, s'aixeca i surt del despatx, pregunta l'hora a la seva dona i obre la nevera, però ha oblidat què volia. A continuació, tornava a explicar l'anècdota des de diferents punts de vista i estils de dibuix: manga, underground, còmic primitiu, superherois... Inspirant-se en els Exercicis d'estil de Raymond Queneau, Madden mostrava una capacitat extraordinària per capturar la varietat expressiva del còmic com a mitjà i els infinits recursos dels quals disposa. L'obra és un joc i un repte però sobretot una celebració del potencial de la historieta. I en el fons, també un carreró sense sortida: després d'una obra així, on sembla que ja ho has dit tot, què queda per fer?

A Ex libris (Salamandra), el seu nou treball, Madden troba una solució: adaptar el dispositiu formal de 99 ejercicios de estilo a una història més narrativa i lineal que transcorre en una habitació plena de còmics on s'instal·la algú que fuig d'un fracàs amorós. No arribem a conèixer mai l'aspecte del personatge perquè tot el còmic està narrat des del seu punt de vista subjectiu i a través d'un monòleg interior que no ofereix informació del subjecte, ni tan sols el sexe. Sense identitat ni gairebé passat, el protagonista esdevé un mer instrument narratiu, un llenç en blanc on projectar-nos-hi mentre ell, al seu torn, va llegint els còmics de l'habitació. La seva experiència i la dels lectors és, per tant, idèntica: llegint còmics, reaccionant a la diversitat de temes i estils amb interès i estranyesa. Quan les historietes que llegeix el protagonista (i nosaltres) s'endinsen en una espiral metanarrativa, és inevitable identificar-se amb ell. “I si estigués vivint en un tebeo?”, es pregunta el personatge. Però, i si nosaltres també?

Les limitacions de la prosa plana i sense punxa de Madden són compensades per un dibuix que no pot ser més versàtil i resolutiu, saltant d'un gènere a l'altre i mimetitzant estils per construir una presó de vinyetes en què protagonista i lector es van ofegant a poc a poc. Ex libris recupera l'ambició experimental de 99 ejercicios de estilo però integrant-la en un relat d'atmosfera kafkiana amb tot de plecs narratius i ecos de Charlie Kaufman que, tanmateix, es llegeix com un viatge lúdic i apassionant a través de la història i les possibilitats del llenguatge del còmic.