Antonio Altarriba, Gran Premi del Saló del Còmic

BarcelonaEl reputat guionista i estudiós del còmic Antonio Altarriba (Saragossa, 1952) ha guanyat el Gran Premi del 37è Barcelona Comic. Catedràtic de literatura francesa de la Universitat del País Basc, Altarriba és el creador –juntament amb el dibuixant manresà Kim– de l'extraordinària novel·la gràfica 'El arte de volar', Premio Nacional del 2010, que recorre la vida del seu pare des de la infància en un poble aragonès fins al suïcidi en una residència d'avis, retratant amb cruesa el trauma d'una generació que va perdre en la Guerra Civil les ganes de lluitar pel món i per ella mateixa.

Però Altarriba és molt més que 'El arte de volar'. La seva trajectòria com a guionista es va iniciar en els fanzins dels 70 i en les revistes de còmic dels 80, col·laborant amb autors com Luis Royo i publicant en capçaleres com 'Rambla', 'El Víbora' i 'Comix Internacional'. Durant aquesta època ja destaca en una altra faceta, la de teòric del còmic. Impulsa jornades divulgatives a Saragossa i funda la primera revista acadèmica sobre còmic: 'Neuróptica: estudios sobre cómic' (1983-1988). Altarriba està considerat un dels pares de la crítica de còmic a Espanya i ha escrit assajos tan rellevants sobre el món de la vinyeta com 'La España del tebeo' (2001), 'Los tebeos de la Transición' (2008) i el polèmic 'Tintín y el Loto Rosa' (2007), que entre assajos i anàlisis sobre l'obra d'Hergé incloïa una ficció amb un Tintín deprimit per la mort de Milú, un capità Haddock alcohòlic i un professor Tornassol ingressat en un psiquiàtric.

Cul inquiet, Altarriba també ha cultivat l'àmbit literari, brillant especialment en el gènere eròtic amb obres com 'Cuerpos entretejidos', finalista del premi La Sonrisa Vertical del 1996. I la seva obra visual no s'acaba amb els còmics: ha sigut guionista de projectes fotogràfics i ha col·laborat sobretot amb Pilar Albajar. Després d'un període allunyat del còmic, el 2005 hi torna amb 'Amores locos' i tres anys després amb 'El brillo del gato negro', dues obres eròtiques dibuixades per Laura Pérez Vernetti. Però amb l'èxit d''El arte de volar' arriba la seva millor etapa creativa i firma amb Keko el pertorbador 'thriller' 'Yo, asesino' (2004) sobre un professor d'art que entén l'assassinat com una bella art i la practica amb fruïció. El tàndem Altarriba-Keko repetirà a 'El perdón y la fúria', un encàrrec del Museu del Prado, i l'any passat amb 'Yo, loco', una falsa seqüela de 'Yo, asesino' centrada en el món de la indústria farmacèutica. També va repetir amb Kim, per completar amb 'Ala rota', sobre la seva mare, el díptic iniciat amb 'El arte de volar'.

El palmarès més paritari

La resta dels guanyadors del Barcelona Comic han configurat el palmarès més paritari de la història, amb tres premis d'autoria femenina. El premi a la millor obra estrangera se l'ha endut la gran favorita, Emil Ferris, per la impressionant 'Lo que más me gusta son los monstruos' (Reservoir Books) i el de millor obra espanyola, 'Univers!', l'atrevida aproximació al gènere de la ciència-ficció d'Albert Monteys. El dibuixant barceloní ja va guanyar el premi a l'autor revelació el 1997 pel còmic 'Calavera lunar' i el de millor guió el 2006 per 'Carlitos Fax', però el premi a 'Univers!' el consagra com un dels grans autors de la seva generació. El premi a la revelació d'aquesta edició l'ha guanyat la sevillana María Medem, de només 25 anys, per la seva radical i enlluernadora primera novel·la gràfica 'Cenit' (Apa Apa). El premi al millor fanzín se l'ha endut 'Saxifono', d'autoria col·lectiva, i el del públic ha sigut per a 'Desmesura', de Fernando Bailus i Mario Pellejer. Enguany s'ha atorgat també per primera vegada el premi a millor obra infantil o juvenil d'autoria espanyola, que ha sigut per a 'El árbol que crecía en mi pared', de Lourdes Navarro.