L'edat d'or del cel·luloide

Fins a finals de febrer, la Filmoteca de Catalunya presenta un cicle sobre les pel·lícules preferides de Juan Marsé i alguna adaptació de les seves novel·les. "Si m'haguessin demanat quaranta títols m'hauria estat més fàcil que no pas haver-ne de seleccionar només deu", comenta l'escriptor, que ha optat pel classicisme que fa anys que defensa: hi ha, entre d'altres, Llums de la ciutat de Charles Chaplin (1931), Notori d'Alfred Hitchcock (1946), Ser o no ser d'Ernst Lubitsch (1942) Lluna nova de Howard Hawks (1940) i El lladre de Bagdad de Michael Powell (1940). Aquesta última és, potser, la pel·lícula preferida de Marsé, la que ha vist més vegades: "Continua agradant-me molt, és una fantasia extraordinària. Vaig arribar a fer-ne servir diàlegs sencers a Rabos de lagartija ". A la pel·lícula, el lladre Abu i el príncep Ahmed escapen de la presó i intenten derrocar el visir Jaffar. De camí cap al seu objectiu troben el geni de la llàntia, una joia que permet observar el futur i una catifa voladora.

Un autor fascinat per les celles de Cary Grant

"El cinema m'interessa molt menys ara que fa 50 anys. Per a mi, és un art que va arribar al cim narratiu durant la dècada dels 30, dels 40 i part dels 50. Llavors va tocar sostre -explica l'autor-. En una pel·lícula de Lubitsch o de Mamoulian ho trobo tot. Les pel·lícules d'efectes especials em sorprenen durant una estona, igual que quan llegeixo còmics, però ja està. Em sembla que era Billy Wilder que deia que els millors efectes especials eren les celles de Cary Grant".

El risc d'adaptar les novel·les de Marsé

Juan Marsé és un dels escriptors barcelonins que ha estat més adaptat al cinema. La primera versió va ser La oscura historia de la prima Montse (Jordi Cadena, 1977); tres anys després, Vicente Aranda es va encarregar de La muchacha de las bragas de oro . Aranda ha estat el director que més pel·lícules ha filmat sobre la seva obra: l'última va ser Canciones de amor en Lolita's Club (2007). "He tingut molt mala sort, amb les adaptacions cinematogràfiques. No me n'agrada cap -diu Marsé-. La fidelitat o no a les novel·les m'és igual. El que em molesta és que les pel·lícules són dolentes. Quan ho dic tothom es molesta". L'adaptació que preparava Víctor Erice d' El embrujo de Shangai hauria pogut ser l'excepció, però no es va arribar a rodar mai.