La setmana que la Fira del Llibre de Buenos Aires va fer el boom
Lluís és el més venut en català, i Copons esgota ‘Agus i els monstres’
Buenos AiresAquesta última setmana, la Fira del Llibre de Buenos Aires, en què Barcelona és ciutat convidada, ha experimentat un boom de públic. Això s’ha notat en les cues dels actes, fetes com si es tractés d’un cerimonial. A l’estand de Barcelona -200 metres quadrats de superfície enmig de la immensitat dels més de 45.000 del recinte de la fira- també n’han rebut l’impacte. Els actes a l’estand han tingut una assistència mitjana d’entre 30 i 60 persones i la llibreria ha venut entre 100 i 150 llibres per dia, que és el que sol vendre una llibreria de barri a Buenos Aires, segons comenta, satisfet, Alexis Rodríguez, de l’equip de Cúspide, la cadena de llibreries que se n’ha fet càrrec.
Entre els booms que han tingut en aquestes tres setmanes de la fira, que tancarà demà, hi ha títols de Ruiz Zafón, Paula Bonet ( Roedores ha connectat amb la preocupació feminista, molt viva a l’Argentina) i Pilar Rahola (famosa per la seva condició d’opinadora en aquest país), a més del llibre de la sèrie Merlí i El beso azul, de Sierra i Fabra, un altre escriptor que hi és força conegut. Però també s’han escolat en les compres del públic altres llibres com Connerland, de Laura Fernández, o Todo lo que se llevó el diablo, de Javier Pérez Andújar. I en català, El mar, de Blai Bonet, i L’últim mono, de Lluís Maria Todó, ajudats per unes ressenyes elogioses. En literatura infantil i juvenil, Jaume Copons i Liliana Fortuny han perpetuat la història d’èxit d’ Agus i els monstres, que es va esgotar. A tot plegat hi han contribuït, apunta el llibreter, els preus de venda ajustats que han posat als llibres catalans: l’Argentina es troba en una situació límit, amb una inflació disparada i el peso en caiguda lliure.
Interès per les dictadures
De tots, el més venut en català ha sigut Jo soc aquell que va matar Franco, de Joan-Lluís Lluís. Un fet significatiu, que demostra l’interès de la societat argentina -molt més endreçada i clara en temes de memòria que no pas l’espanyola- per l’impacte de les dictadures. Lluís va intervenir en una taula amb Maria Barbal i l’argentina Elsa Osorio (autora de Mika ) per parlar de “dues societats marcades per la dictadura”. Barbal va explicar els estralls de la repressió franquista sobre la llengua i la literatura catalanes, mentre que Lluís hi va afegir el no reconeixement del català per part de l’estat francès. Aquí va aparèixer una de les polèmiques de la fira: la presentació del llibre d’un genocida de la dictadura de Videla, que havia motivat una nota de disculpa de l’organització. L’autora argentina s’hi va referir per “repudiar que es donés la paraula a un assassí”.
La popularitat de Kirchner
Una altra polèmica de caire diferent la va protagonitzar Pilar Rahola. Propera a l’actual govern de Macri, va criticar que l’expresidenta Cristina Fernández de Kirchner presentés el seu llibre a la fira, un acte convertit en un esdeveniment de masses (amb pantalles a l’interior i a l’exterior del recinte). Les paraules de Kirchner -presumible presidenciable per a les crucials eleccions de l’octubre- eren seguides amb un silenci i atenció reverencials per milers de ciutadans, els mateixos que abans no havien parat de cridar i cantar consignes, com si fossin en un camp de futbol (classes populars i mitjanes veuen en el seu retorn l’esperança per sortir de l’ofec). La resta de la fira va quedar inusualment desèrtica. “Mai l’havia vist així de buida, es veia a venir”, deia, resignat, el llibreter de l’estand de Barcelona. A la mateixa hora Xavi Ayén i Jordi Gràcia hi parlaven dels escriptors llatinoamericans del boom davant d’un auditori escàs. No va ser possible percebre com el públic argentí rebia un llibre “insubstituïble” -com Gràcia va qualificar el volumàs que Ayén ha dedicat a aquesta generació literària que va coincidir i esclatar a Barcelona-, cosa que sí que es va donar en l’acte sobre Rodoreda, dies abans. Acompanyant Najat El Hachmi, l’editora d’Edhasa, María Rosa Lojo, que ara ha publicat la traducció de Jardí vora el mar i, abans, de La plaça del Diamant, va destacar la idea de “subalternitat” que desprenen aquests llibres. “El rol de víctimes i victimaris és polèmic i inestable en Rodoreda”, va subratllar. Passats els dies de fira, sembla una afirmació aplicable a moltes altres situacions complexes.