BarcelonaPer més que avui els titulars només parlin de cinc llibres, els protagonistes indiscutibles de cada Sant Jordi són la resta, la massa heterogènia i fascinant de títols que també s’han anat venent i que representen, aquests sí, el gruix de la facturació. Seria impossible llistar-los tots, però els altres més venuts són els culpables que cada any la imatge més bonica de la diada sigui una llibreria amb les prestatgeries plenes de buits.

“Amb la llista dels últims dies ja et pots fer una idea dels nostres més venuts”, em deia el Roberto García, de la Taifa. Perquè per Sant Jordi les signatures alteren la tendència general. Durant aquesta última setmana els més despatxats al carrer Verdi han estat el premi Òmnium a la millor novel·la de l’any, Aprendre a parlar amb les plantes, de Marta Orriols, i dos títols d’Anagrama, L’única història, de Julian Barnes, i La noche fenomenal, de Javier Pérez Andújar.

A La Tribu, la novíssima llibreria de Sant Andreu, les plantes d’Orriols també figuraven entre els més venuts d’aquest 23 d’abril, empatades amb Els àngels em miren, la nova novel·la negra de Marc Pastor, veí del barri. La Dàlia Rajmil, que ahir s’estrenava com a llibretera, constatava que els llibres dels presos polítics, en canvi, no s’havien venut tant com es preveia. Al final del dia, però, sí que coparan els rànquings.

Al migdia, quan la pluja es retirava i la festa començava a animar-se, a la Laie CCCB ja comptabilitzaven més de 70 títols diferents venuts, i els que encapçalaven el recompte al Raval tenien ben poc a veure amb el rànquing oficial. Fins llavors, els hits eren tots femenins: Mala mujer, de Noemí Casquet; Somos las nietas de las brujas que quemaron, d’Ame Soler, i Roedores, de la il·lustradora Paula Bonet. També s’estava venent molt Permagel, d’Eva Baltasar, que un any més tard continua a tota màquina.

Cada llibreria tenia la seva llista, cada parada el seu podi particular. A la carpa de l’IEC, davant de la Virreina, la taula periòdica en català obria la llista de vendes, i uns metres més enllà, la distribuïdora Virus col·locava exemplars d’ Altsasu. El caso Alsasua a un ritme notable.

El mite de la literatura lleugera

I si paraves l’orella, els altres més venuts també es deixaven sentir. A les 13.01 d’ahir, en una de les tres cues de La Central del Raval, un noi amb barba demanava que li emboliquessin el 13,99 euros, de Frédéric Beigbeder; un senyor amb ulleres de pasta transparents s’autoregalava el Feliz final, d’Isaac Rosa, i es decantava pels Contes de bona nit per a nenes rebels per a la seva filla, i una mare s’afanyava a pagar La revolt a de Santa Jordina, de David Fernàndez i Lyona, just en el moment que la parella començava a signar-lo a la nova terrassa, que ahir tot just s’inaugurava. A les 13.02 es va vendre un Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin; un nou Carvalho de Carlos Zanón i un Alessandro Baricco en italià, i a les 13.03 dues universitàries compraven poesia, el Romancero gitano de Lorca i una antologia de Pavese. I encara que sembli increïble, una noia amb xandall de Rosalía em jurava i perjurava que el totxo que duia, El discurso filosófico de la modernidad, de Jürgen Habermas, era el regal ideal per a la seva parella. Qui diu que per Sant Jordi es regala literatura lleugera?