"Soc viu de miracle": exposada per primer cop la carta que va escriure Primo Levi després de sortir d'Auschwitz
L'impactant document es pot veure en una exposició a Torí, ciutat natal de l'autor de 'Si això és un home'
Barcelona"Estimada Bianca, finalment se'm presenta l'oportunitat de comunicar-me amb Itàlia amb una certa garantia d'arribada al meu destí", escrivia Primo Levi (Torí, 1919-1987) a la seva amiga Bianca Guidetti Serra quatre mesos després de ser alliberat, per part de l'Exèrcit Roig, del camp d'extermini d'Auschwitz, on va passar deu mesos que després van motivar la seva futura i celebrada trilogia autobiogràfica formada per Si això és un home (1947), La treva (1963) i Els enfonsats i els salvats (1986), reunits en català a Trilogia d'Auschwitz (Edicions 62, 2005; traducció de Francesc Miravitlles). "Igual que els pocs companys italians supervivents, soc viu de miracle", continua la carta, enviada des de Katowice (Polònia). Levi, que en aquells moments tenia només 25 anys, hi explica per primera vegada com se sent havent sobreviscut a l'experiència al camp de concentració nazi.
"Després de diversos pelegrinatges, vaig acabar aquí, en un camp dels russos anomenat «d'espera» –escriu–. De fet, tots els estrangers que es van quedar aquí han estat enviats a les seves terres respectives terres. Només quedem els italians". I poc després, afegeix: "Dels noranta-cinc que veníem del camp d'Auschwitz, setanta-cinc hi van morir de fam i de malalties, i catorze van ser deportats pels alemanys que fugien. No tinc cap informació veraç sobre ells, però hi ha rumors molt preocupants sobre el seu destí. Quedem només els sis restants".
El full, escrit per les dues cares, que Levi va enviar a Bianca Guidetti a finals d'abril del 1945, ha vist la llum per primera vegada a l'exposició Giro di posta. Primo Levi, le Germanie, l'Europa, que es pot veure fins a l'agost al Palazzo Madama de Torí. La mostra se centra en l'abundant intercanvi epistolar entre Levi i els seus lectors alemanys, amb els quals va tenir una necessitat constant de comunicar-se des de la publicació de Si això és un home i fins al final de la seva trajectòria. En alguns passatges, Levi reconeix que no els pot perdonar i alhora admet que no els odia. La correspondència de Levi inclou més d'un miler de cartes, escrites durant gairebé quatre dècades, moltes de les quals encara són inèdites.
"Adéu, t'estimem": la mala fortuna dels partisans
Primo Levi va ser arrestat per la milícia feixista el 1943, poc després d'intentar unir-se a la resistència antifeixista italiana. La milícia el va lliurar a l'exèrcit d'ocupació alemany quan es va identificar com a jueu: si hagués admès que era partisà, l'haurien afusellat immediatament. Els 650 jueus italians detinguts pels feixistes van anar a parar primer al camp de Fossoli, a prop de Mòdena, i des d'allà van acabar a Auschwitz III. Un any després, només una vintena van sortir vius del camp, entre els quals hi havia Levi, que va tornar a Torí i va exercir com a químic industrial en una fàbrica mentre treballava en la seva colpidora trilogia i en llibres de contes com Històries naturals (1966), Defecte de forma (1971) i Lilit (1981), tots traduïts al català per Teresa Muñoz Lloret al volum Contes (Edicions 62, 2007).
Poc abans d'entrar a Auschwitz, Levi va deixar caure una postal sense segell amb l'esperança que algú la recollís i l'enviés. Amb llapis, i en majúscules, va escriure: “Envieu-la, si us plau”. Algú la va trobar i la va fer arribar també a Bianca Guidetti Serra. Està datada del 23 de febrer de 1944 i porta imprès el lema feixista Vinceremo [Guanyarem]: “Estimada Bianca, estem viatjant a la manera clàssica. Saluda a tothom de part nostra. Adéu, t'estimem. Primo, Vanda, Luciana”. Vanda Maestro va morir a Birkenau i Luciana Nissim va sobreviure: eren les dues companyes partisanes amb qui Levi va ser detingut.