Pensament

El pensament polític català arribarà a les universitats americanes i britàniques

S'edita una col·lecció en català i en anglès amb textos des de l'Edat Mitjana fins al segle XX

BarcelonaFrancesc Eiximenis (Girona, 1330 - Perpinyà, 1409), un dels escriptors medievals més llegits: entre els seus lectors hi havia reis com Martí l'Humà. Valentí Almirall (Barcelona, 1841- 1904), un catalanista d'esquerres. Josep Pallach (Figueres, 1920 - l'Hospitalet de Llobregat, 1977), polític i pedagog, membre del POUM i la CNT. O l'escriptora i activista feminista Maria Aurèlia Campmany (Barcelona, 1918 - 1991). Són alguns dels trenta autors que formen part de la col·lecció Clàssics catalans del pensament polític. Coeditada per l'Institut Ramon Llull i l'Institut d'Estudis de l'Autogovern de la Generalitat, la col·lecció vol posar a l'abast de lectors d'arreu del món els textos del pensament polític i jurídic català des de l'Edat Mitjana fins al segle XX. En català i en anglès, les paraules de tots aquests pensadors aniran acompanyades d'un text introductori d'acadèmics catalans i internacionals que posaran en context el pensament de cadascun.

"El pensament polític és indissociable de la cultura. Reflecteix valors, idees i lluites que han marcat la nostra història i les nostres institucions de govern. La cultura política també ha marcat la nostra identitat", destaca Pere Almeda, director de l'Institut Ramon Llull. El primer número de la col·lecció és Notícia de Catalunya / We, the Catalans (1954), de Jaume Vicens Vives, amb un text introductori dels historiadors Paul Freedman i Josep M. Muñoz. Vives (1910-1960) va destacar com a historiador en temps de la Segona República, i va sobreviure a la misèria de la postguerra i al franquisme convertint-se en l'home pont per excel·lència entre les diferents sensibilitats catalanistes de l'interior i de l'exili. Tant Freedman com Muñoz presentaran la col·lecció en diferents universitats nord-americanes, com Yale, Princeton i la de Nova York, i també en universitats angleses i escoceses.