EL LLIBRE DEL DIA
Actualitat21/08/2018

Vicky Luengo: “Parla de les relacions humanes mullant-se molt”

L'actriu recomana 'Aquest deu ser el lloc', la setena novel·la de Maggie O’Farrell, per l'especial sensibilitat de l'autora i la seva escriptura fina i detallada

Antoni Ribas Tur
i Antoni Ribas Tur

Per a l’actriu Vicky Luengo (Palma, 1990), la lectura té un poder terapèutic. “Llegeixo molt”, afirma. També llegeix mentre prepara els seus personatges, com la Júlia d’ Una gossa en un descampat, de Claudia Cedó, i el de Life Spoiler, l’obra que encetarà la pròxima temporada a la Flyhard el 13 de setembre, perquè no li produeixen interferències amb la seva feina. “L’únic que faig quan tinc neures és llegir”, subratlla. Un dels últims llibres que l’ha captivat és Aquest deu ser el lloc, la setena novel·la de Maggie O’Farrell. Tot i que té prop de 500 pàgines, no li va durar ni una setmana. “Me’l vaig llegir en tres dies, el vaig devorar”, explica l’actriu. Tot i que n’existeixen la versió catalana i la castellana, publicades per L’Altra Editorial i Libros del Asteroide, Luengo el va llegir en anglès, la llengua original. “L’autora proposa coses molt maques. De cop i volta trobes fotografies de coses passades que està explicant, i parla de les relacions humanes mullant-se molt, d’una manera visceral”.

Aquest deu ser el lloc està protagonitzada per la parella formada per Daniel Sullivan, un novaiorquès que s’ha retirat a la campanya irlandesa, i Claudette Wilson, una antiga estrella de cinema francesa que va decidir aïllar-se del món. Ell va deixar als Estats Units una exdona, dos fills que no veu mai i el pare, amb qui no s’entén, i la seva vida es veu trasbalsada quan sent a la ràdio una notícia d’una dona amb qui va perdre el contacte fa anys. “Maggie O’Farrell té una sensibilitat molt especial. Fa temps que no llegia un llibre així”, afirma Luengo. “L’escriptura és molt fina i molt detallada. Entra molt en la descripció, però ho fa d’una manera molt sensible”, conclou. Als personatges de la novel·la els persegueix el passat. “Arriba un moment de les nostres vides que se’ns fan intolerables i voldríem canviar de pell”, afirmava l’autora en una entrevista a l’ARA quan es va publicar la traducció catalana del llibre.