BarcelonaL'escriptor extremeny Juan Ramón Santos, amb la novel·la El club de las cuatro emes, ha guanyat el XXIX Premi Edebé de Literatura Infantil, mentre que l'obra El síndrome de Bergerac, de l'andalús Pablo Gutiérrez, ha estat la guardonada a l'apartat Juvenil. Santos s'han imposat als 200 originals que aspiraven al premi, referent a Espanya i amb una dotació econòmica de 25.000 euros. Gutiérrez s'ha imposat a 116 obres i s'ha endut 30.000 euros. Les dues novel·les seran a la llibreries al març.

El club de las cuatro emes és una novel·la detectivesca que aprofundeix en un tema molt poc habitual en aquest tipus de literatura com són les addiccions al joc i que compta amb "uns bons acabats", referent a les frases, els adjectius, els diàlegs o la presència de l'humor, segons el membre del jurat Vicenç Villatoro, tal com recull Efe. Juan Ramon Santos, que ha publicat diverses novel·les però s'estrena en el gènere, ha revelat que va començar a treballar en el llibre perquè té una filla petita a la qual li explica històries i perquè, a causa de la seva feina com a programador teatral a Plasencia (Càceres), va descobrir la problemàtica relacionada amb la ludopatia entre els més joves. El Manuel, la Matilde i dues Marías protagonitzen "aquesta petita aventura infantil", dirigida a lectors a partir dels deu anys, els quals d'una manera "asèptica" podran conèixer què passa quan algú és addicte al joc i descobriran que "quan una persona té un caràcter difícil o estrany no és gratuït".

El síndrome de Bergerac és "un homenatge a la literatura, a la paraula, a Cyrano de Bergerac", una aventura que explica "com es crea des de zero una obra de teatre", amb uns personatges "molt ben definits i més d'un ensurt al llarg de la trama", diu Care Santos, membre del jurat. Pablo Gutiérrez, seleccionat fa uns anys per la revista Granta com un dels millors narradors joves en castellà i també amb una trajectòria literària, ha comentat que la seva novel·la neix d'una experiència personal com a professor en un institut de Sanlúcar de Barrameda (Cadis), amb un grup d'alumnes de batxillerat als quals se'ls va acudir pujar a un escenari per primera vegada. "És com una posada en escena en forma de llibre d'una cosa que habita en mi, que és reivindicar la força del teatre i que cal moure's, fer coses, anar a la tarda a assajar, en un moment, a més, amb una atmosfera que ens diu que ens estiguem quiets, encara que cal pensar que això canviarà", ha apuntat.