“No es pot empresonar ningú per un delicte d’opinió”

BarcelonaL’escriptor francès Daniel Pennac (Casablanca, 1944) té mirada sorneguera i s’ho pensa bé abans de respondre. Es pren el seu temps. Va a contracorrent i es mulla: va firmar un manifest amb Roberto Saviano, Erri De Luca i Jean-Marie Laclavetine a favor de la llibertat dels presos polítics. “Firmar el manifest no implica cap posicionament respecte a la independència de Catalunya, el que dic és que no es pot empresonar ningú per un delicte d’opinió o per tenir interessos polítics diferents dels de l’estat -diu Pennac-. Si es tanca algú per tenir una opinió ja no és una democràcia, això és el que fan Putin i Erdogan amb els opositors”.

Pennac va ser aquest dilluns a Barcelona per presentar el seu nou llibre, El cas Malaussène. 1. Em van mentir i per participar en un debat sobre el paper de la imaginació en l’educació i la relació entre la infantesa i l’edat adulta al CCCB. L’escriptor va treballar durant molts anys de professor abans de dedicar-se exclusivament a la literatura. Pennac no ho va tenir fàcil a l’escola. A Mal d’escola (Empúries/Random House) -que va obtenir el premi Renaudot i va ser un gran èxit de vendes i de crítica- hi adjuntava les notes que obtenia en l’època d’alumne, i els comentaris dels professors no eren gaire afalagadors. El va salvar la lectura, l’escriptura i l’amor. A Com una novel·la (Empúries/Anagrama) convida els adolescents a perdre la por pels llibres, a submergir-se en la lectura de manera lliure i per plaer.

Retrobar vells coneguts

Amb El cas Malaussène. 1. Em van mentir fa reviure l’estrambòtica tribu dels Malaussène, que viuen al barri parisenc de Belleville. Les aventures de Benjamin Malaussène van començar el 1985 amb La felicitat dels ogres, on el protagonista, un cap de turc professional, és contractat per uns grans magatzems perquè els clients hi puguin descarregar tota la seva indignació. “He tingut la necessitat de retrobar l’escriptura de Malaussène, una escriptura que no havia utilitzat durant gairebé 20 anys. És com quan necessites tornar a degustar un plat de la infància o escoltar una veu que fa temps que no et parla”, explica. L’escriptura de la saga Malaussèneés singular. “Persegueix l’oralitat, fer l’efecte d’escriure com parlem -argumenta Pennac-. És una reacció a la cultura dominant de la meva joventut, que era l’estructuralisme, que predicava la fi del relat, la mort de l’heroi i el silenci. És una cultura que entenc però no hi crec”.

En altres obres, Pennac s’ha pronunciat en contra de la memorització. Al final d’ El cas Malaussène. 1. Em van mentir hi ha un directori amb els noms de tots els personatges i una breu descripció. Se’ls ha retrobat després de quasi vint anys però diu que pràcticament els recorda a tots: “Pateixo d’Alzheimer des del naixement, no tinc memòria útil ni pràctica, però sí memòria de la imaginació, recordo els personatges perquè són paraules”. Sovint els noms dels seus personatges sorgeixen en els viatges amb cotxe amb la seva dona -els cartells són una gran font d’inspiració- i acostuma a buscar noms amb ressonàncies poètiques i musicals.

Pennac no combrega amb les grans teories polítiques o culturals. Quan el 2013 la constructora francesa LTF va denunciar l’escriptor italià Erri De Luca perquè es va pronunciar en contra de la construcció d’un tren d’alta velocitat que havia de creuar les muntanyes, Pennac va engegar una campanya per evitar que l’escriptor italià anés a la presó i defensar el dret d’utilitzar les metàfores: “Erri De Luca va dir textualment «Aquest projecte s’hauria de sabotejar» i el van denunciar per terrorisme. Si no s’hagués fet la petició, potser l’haurien enviat a la presó per utilitzar una paraula”, diu Pennac. “La mala justícia és la justícia narrativa, que intenta convèncer la població explicant una història fictícia”, afegeix. L’escriptor francès defensa la separació de poders: “El problema de la justícia és quan està sotmesa a l’estat, els jutges haurien de ser lliures. La justícia de l’estat és un oxímoron, una cosa és la justícia i una altra és l’estat”.

A Pennac el preocupa molt el futur d’Europa i és força categòric: “Europa s’està suïcidant. Han destruït la possibilitat d’una identitat cultural europea. Cap adolescent s’identifica amb la idea d’Europa”. Segons l’escriptor francès, tots els joves europeus cada any i durant un mes haurien de viure en un altre país europeu: “Hauria de ser una política pedagògica consensuada, no només perquè aprendrien sobre els altres, sinó perquè es reforçarien les seves identitats nacionals”.

Malaussène torna per protegir un escriptor

El senyor Malaussène, l’heroi de Daniel Pennac, torna després de més de 17 anys com a guàrdia de seguretat d’una editorial. Ha de protegir un escriptor que defensa la “veritat veritable” i que vol escriure sobre la seva família. Acusa els pares de ser “mals narradors”. Paral·lelament segresten un empresari i demanen una gran quantitat de diners. Tot plegat permet a l’escriptor fer una sàtira sobre la corrupció, el sistema judicial, la policia, les mentides, el món editorial i el consumisme desaforat del segle XXI.