Jo Nesbo: "Si l'amor és una dolça psicosi, la gelosia és un mal viatge"

BarcelonaEl que més il·lusió fa a l'escriptor noruec Jo Nesbo (Oslo, 1960) per a aquest Sant Jordi no és passejar per Barcelona ni regalar llibres i roses, sinó anar a escalar de bon matí a Sant Llorenç del Munt. Les previsions meteorològiques, però, li han espatllat els plans. "Sembla que cada vegada que vull anar a escalar a Catalunya, fa mal temps", lamenta Nesbo, que encara no sap a què dedicarà el matí de la diada. La tarda la té planificada al minut, amb signatures de llibres en diferents espais de Barcelona. Nesbo firmarà sobretot L'home de la gelosia, el seu últim llibre, que acaba de sortir publicat per Proa en català amb traducció de Laura Segarra Vidal i Reservoir Books en castellà amb traducció de Lotte Katrine Tollefsen. Es tracta d'un recull de deu relats i dues novel·les breus enllaçats per la gelosia, el desig, la infidelitat i la mort.

"Quan mirem el nostre repertori d'emocions, la gran majoria ens semblen útils. La gelosia n'és una excepció, una emoció per ser amputada. Resulta difícil trobar-hi res de bo", explica Nesbo. A la gran majoria dels relats, aquesta emoció va lligada a triangles amorosos i enamoraments no correspostos que empenyen els protagonistes cap al pou més profund de la violència. "No em considero un home gaire gelós, però, com tothom, l'he experimentada i sé què és. Si l'amor és una dolça psicosi, la gelosia és un mal viatge", afegeix l'escriptor. En una de les narracions centrals del llibre, l'homònima L'home de la gelosia, imagina dos germans bessons enamorats de la mateixa dona. Quan un d'ells apareix assassinat, totes les mirades se centren en l'altre germà, però trobar el culpable no serà tan fàcil. "L'amor i la gelosia són dues cares de la mateixa moneda", insisteix Nesbo.

Un món transformat per una pandèmia

La violència és present als relats de l'escriptor noruec, però no sempre hi predomina. Al conte Odd, per exemple, Nesbo narra amb una ironia afilada les peripècies d'un escriptor bestseller que decideix desaparèixer del món. "A vegades m'han criticat per ser massa gràfic als llibres, però cada història determina el grau de violència que necessita. No n'hi poso quan sento que no cal", defensa Nesbo. L'illa de les rates és un dels relats més truculents del volum. Explica com el món s'ha transformat completament després d'una pandèmia. Els governs han perdut tot el seu poder i els humans s'han organitzat en bandes violentes que lluiten per la seva supervivència. La policia, l'exèrcit i els tribunals s'han quedat sense autoritat i només impera la llei del més fort.

"Podria semblar que em vaig basar en la pandèmia del coronavirus i l'assalt al Capitoli, que ens va ensenyar com la democràcia més consolidada pot ser posada en risc per un grup excèntric de gent. Però aquest relat ve de fa temps. Em vaig inspirar en el conflicte de Iugoslàvia dels anys 90", assenyala Nesbo. De jove va visitar el país, que li va semblar "un lloc molt estable", i poc després va esclatar la guerra civil. "En menys de sis mesos, Milosevic va aconseguir girar en contra serbis i bosnians. D'un dia per l'altre estaven enfrontats –diu l'escriptor–. La nostra civilització està en risc, les regles socials poden canviar d'avui per demà".

Nesbo se sent còmode en els relats breus. Fa anys que hi treballa –des de principis del 2000, diu– i en té un bon grapat al calaix. "Estic acostumat a les versions curtes. Quan era adolescent, escrivia cançons per a la banda que tenia", diu l'autor, que cita una afirmació de la seva mare, llibretera i crítica literària: "Tothom pot fer una bona novel·la, però només els mestres poden escriure històries curtes".