Obituari
Actualitat12/07/2023

Mor als 94 anys l'escriptor Milan Kundera, autor de 'La insostenible lleugeresa del ser'

L'escriptor txec nacionalitzat francès va publicar l'última novel·la fa gairebé una dècada

Barcelona"Milan Kundera va néixer a la República Txeca i des del 1975 viu a França". Aquesta és tota la informació que l’autor de La insostenible lleugeresa del ser solia incloure en la biografia de les seves darreres novel·les, com La festa de la insignificança(Tusquets), publicada el 2014 després d'un parèntesi en la seva ficció de catorze anys. Apartat de qualsevol presència pública, literària i mediàtica des de feia pràcticament quatre dècades, l'escriptor ha mort als 94 anys aquest dimecres. "Ha deixat una petjada important amb el seu pensament", diu l’escriptora i primera traductora de Kundera al català, Monika Zgustová. Amb la seva obra va abordar la importància de l'herència de l'Europa central per entendre la diversitat de l’Europa actual i la Unió Europea i també va retratar el caràcter real del comunisme soviètic i de la dictadura en plena Guerra Freda, cosa que va contribuir a comprendre l'origen del totalitarisme. "El missatge de Kundera és important perquè els totalitarismes i les dictadures no es repeteixin, perquè la gent vegi quina manca de llibertat representava tot això", diu Zgustová, que afegeix que "la gent s’hauria de prendre la política d’una manera seriosa perquè no es repeteixin les dictadures del segle XX".  

Nascut a Brno el 1929 i format en música sota l'influx d'un pare que era un important compositor, el novel·lista, dramaturg, assagista i poeta txec havia trencat el vincle amb el seu país –que li havia retirat directament la nacionalitat el 1979 i no l'hi va retornar, amb disculpes incloses, fins al 2019–. Tot i que es considera l'escriptor txec més important des de Franz Kafka, estava naturalitzat francès des del 1981. Marcat tant per l'ocupació nazi com per la posterior experiència comunista, es va fer militant del Partit Comunista a l'adolescència i en va ser expulsat dues vegades, l'última per participar en la Primavera de Praga al costat d'altres autors i intel·lectuals com Václav Havel. Allò va comportar la prohibició de la seva obra i una forta repressió. El 1975 va emigrar a França, on exerciria de professor, i fins i tot va passar a escriure en francès el 1993, llengua a la qual va traduir totes les obres prèvies.

Tota la seva obra es mou entre la quotidianitat, la filosofia, la psicologia i la política i segurament té el seu màxim exponent en La insostenible lleugeresa del ser, una doble història d'amor en la Praga comunista que tant expressava la fragilitat, la futilitat i els dubtes existencials d'una persona qualsevol com el sentit de l'experiència comunista durant la Guerra Freda. El llibre va tenir una gran popularitat i també versió cinematogràfica, protagonitzada per Daniel Day-Lewis, Juliette Binoche i Lena Olin. La insostenible lleugeresa del ser la va publicar Tusquets en castellà el 1985. Deu anys després, el 1995, Destino la va publicar en català, traduïda del txec per Monika Zgustová. I Tusquets en va editar una nova versió en català el 2014, amb traducció del francès a càrrec de Xavier Lloveras Puchercós.

Cargando
No hay anuncios

Kundera va començar escrivint poesia i assaig, com el llibre sobre L’art de la novel·la (1986), unes consideracions sobre la literatura que expandiria més recentment als seus dos darrers textos assagístics, El teló (2005) i Una trobada (2009). La primera novel·la ja va ser un gran èxit internacional. La va titular La broma (1968) i era una sàtira de l'estalinisme basada en la primera expulsió que va patir del Partit Comunista. El següent, La vida és lluny d'aquí, va rebre el Premi Médicis francès (1973). El llibre del riure i de l'oblit (1978) ja posa els fonaments del seu estil, amb un relat fragmentat i en primera persona i on tracta justament la dissidència política, una etiqueta que després rebutjaria referida a si mateix. De fet, després de La insostenible lleugeresa del ser i La immortalitat, l'autor va voler rebaixar el pes de la política en els seus llibres. "No m'agrada reduir la literatura i l'art a una lectura política", deia en una entrevista els anys 80, en contra de "la literatura de tesi". "M'interessa el valor estètic. Per a mi, la literatura procomunista o l'anticomunista és, en aquest sentit, el mateix". Els últims títols són La lentitud, La identitat i La ignorància. El 2001 va rebre el premi de l'Acadèmia Francesa pel conjunt de la seva obra i el 2007 el Premi Nacional txec, entre molts d'altres reconeixements.

Vigència absoluta

Tusquets, el segell que més ha editat Kundera a Catalunya i a l'Estat, ha lamentat la pèrdua de l'escriptor, "un novel·lista fonamental que ha marcat una època", però també "un lúcid pensador que va reivindicar l'herència de Cervantes i Rabelais, la importància de la cultura centreeuropea i la lluita de la memòria contra l'oblit". El director editorial de Tusquets, Juan Cerezo, explica que l'editora Beatriz de Moura el va convèncer a París oferint-li una bona traducció, en la primera edició al castellà del 1985 a càrrec de Fernando de Valenzuela: "Estava molt preocupat per les traduccions i per com se'l llegia". Des de llavors, Tusquets ha continuat publicant la seva obra, i "s'ha convertit en un longseller" i ja forma part de l'ADN editorial. La clau de l'èxit és, per al director editorial, la combinació d'una mirada irònica, humorística, lúcida i crítica per explicar amb distància experiències tràgiques. Ho feia a través de personatges vius i d'històries d'amor sovint ridícules que ajudaven a entendre el present, diu Cerezo, que en reivindica la vigència absoluta: "Parla de l'Europa de l'Est, parla d'Ucraïna, de la influència perillosa que tenen les ànsies expansionistes de l'URSS i de Rússia".

Cargando
No hay anuncios

L'últim assaig publicat, Un Occident segrestat, n'és una demostració clara. Traduït per Jordi Martín Lloret, aplega dos textos històrics de Kundera que il·lustren la seva militància políticocultural i el seu compromís intel·lectual. En el primer text, un discurs que va fer al congrés d'escriptors txecs el 1967, l'escriptor "reivindica una creació lliure des de la llengua i la cultura txeques davant de gegants com el rus i l'alemany i en contra del control dels censors", i ve a dir que "la veritable nació d’una persona és la seva cultura i la seva llengua", un discurs que "va marcar la ruptura definitiva dels escriptors intel·lectuals txecs amb el poder", explica Martín Lloret. En el segon, "anticipa el futur globalitzat d’una Europa plena de nacions petites", diu el traductor que afegeix que no cal gaire context per llegir-lo i trobar referències a l'actualitat. "Perdem un gran pensador d'aquests dos segles. Un intel·lectual total".

Milan Kundera en 5 llibres

'La broma' (1967)

(1967) Publicat en català per Edicions de 1984 amb traducció de Paloma Rancaño i Sergi Jover

La marginació és un dels temes centrals de l’obra de Milan Kundera, des de la seva primera novel·la, La broma. El protagonista és un estudiant a qui envien a un camp de treball per haver fet un acudit. Kundera, que es va exiliar els anys 70 a França fugint de la Txecoslovàquia comunista, també destil·la molt d’humor. L’estudiant en qüestió troba motius per riure al camp de presoners. És un humor que comparteixen altres autors txecs: negre, que posa el focus i desemmascara les debilitats humanes i és políticament incorrecte.

Cargando
No hay anuncios

'Amors ridículs' (1968)

Publicat en català per Grup 62 amb traducció de Monika Zgustová

Segurament un dels llibres més juganers i menys transcendentals de l’autor. És un recull de relats sobre relacions de parella on Kundera s’endinsa en les intimitats de l’amor, però amb ironia: es riu una mica de tot plegat sense entrar en grans reflexions filosòfiques com sí que fa en altres novel·les. Són set trobades, set aventures que no acostumen a acabar gaire bé. No hi ha gens de romanticisme sentimentaloide en els jocs als quals es lliuren els personatges, però el riure està pràcticament garantit.

Cargando
No hay anuncios

'La insostenible lleugeresa del ser' (1984)

Publicat en català per Destino amb traducció de Monika Zgustová

Kundera ofereix en aquesta novel·la una excepcional descripció de la invasió soviètica, que es va produir l’agost del 1968, quan mig milió de soldats van entrar a l’antiga Txecoslovàquia. Però aquesta és tan sols una part: parla d’amor, de sexe, de fidelitat, de gelosies i de traïcions. I sobretot de què significa la llibertat. Kundera reflexiona sobre la identitat, sobre el sentit d’allò que fem i sobretot si val la pena viure.

Cargando
No hay anuncios

'La immortalitat' (1990)

Publicat en català per Destino amb traducció de Monika Zgustová

És l’última novel·la que Kundera escriu en la seva llengua materna. Els llibres següents els escriurà en francès, la llengua del país d’acollida. El tema de fons és la immortalitat, però acompanyat d’altres temàtiques que sempre fluctuen en l’obra de l’autor com l’amor, el sexe i l’atzar. Cada personatge protagonitza una història i, a la vegada, és una forma de la immortalitat com, per exemple, la preocupació per la pròpia imatge. Un dels personatges està convençut que són els periodistes els qui construeixen la imatge. La majoria de vegades, però, no és gaire precisa i acceptar-la, segons aquest personatge, és trair-se a un mateix.

Cargando
No hay anuncios

'Un Occident segrestat' (2023)

Publicat en català per Tusquets amb traducció de Jordi Martín Lloret

Aquesta obra conté dos textos: el seu discurs al Congrés d’Escriptors del 1967, en el qual defensa l’autonomia de la cultura i la llibertat dels creadors, i Un Occident segrestat (1983), un extens article que en el seu moment va desencadenar un viu debat polític i que, en plena guerra russa contra Ucraïna, és plenament actual. Segons Kundera, abans del 1945 el centre d'Europa gaudia de molta diversitat en un espai petit, un concepte que horroritzava Rússia, que anhela el contrari: la mínima diversitat en un espai com més gran millor.