Mor l'escriptora Hilary Mantel, autora de clàssics moderns sobre l'Anglaterra dels Tudor

LondresL’escriptora britànica Hilary Mantel, guanyadora del premi Booker en dues ocasions, va morir dijous als 70 anys, han anunciat aquest divendres al matí els seus representants, A M Heath Literary Agency, i l’editorial HarperCollins. Segons el comunicat de l’agència i l’editorial, la mort de Mantel va tenir lloc de manera “sobtada però pacífica, envoltada de família pròxima i amics”. No havia transcendit que estigués malalta. Autora d’una llarga trajectòria, iniciada el 1985, no és gaire coneguda o llegida ni a Catalunya ni tampoc a l’estat espanyol, ateses les poques traduccions que hi ha disponibles, d’una banda, o les migrades xifres de venda en comparació amb les que va aconseguir a la resta del món, de l'altra, sobretot des de fa poc més d'una dècada. En català, de moment, només s’han publicat els relats de L’assassinat de Margaret Thatcher (L'Altra Editorial), que abracen diferents períodes de la seva carrera.

L’obra de Mantel, la d’un clàssic modern, exhibeix una solidesa sense concessions. Però durant anys va ser considerada un dels més grans secrets de la ficció de les illes britàniques. Tot i que havia escrit diverses novel·les aclamades per la crítica, i també unes memòries excepcionals, només es va donar a conèixer entre el gran públic l’any 2009, amb Wolf hall, la primera novel·la d’una trilogia ambientada a l’Anglaterra dels Tudor amb què va redefinir patrons històrics molt apamats al Regne Unit. Ho va fer a través de la recreació de manera èpica de l’ascensió al poder, i la caiguda en desgràcia, de Thomas Cromwell, ministre d’Enric VIII entre el 1534 i el 1540, any en què el rei en va ordenar l’execució.

Va ser justament amb Wolf hall i la seva seqüela, Bring up the bodies (2012) –en castellà publicats per Destino com En la corte del lobo i Una reina en el estrado–, amb què va obtenir dos premis Booker i es va convertir així en la primera dona que ho aconseguia. Abans, només el Nobel J.M. Coetzee i l’australià Peter Carey havien fet doblet. Amb la segona novel·la de la trilogia, Mantel també va guanyar el Costa Book of the Year del mateix 2012.

L’escruixidor final de la sèrie, The mirror & the light (El trueno en el reino, Destino), es va publicar el 2020 amb un gran èxit de crítica i vendes al mercat anglosaxó. Amb aquest títol, a més, va guanyar el premi Walter Scott de ficció històrica, que també havia aconseguit per primer cop amb Wolf hall. Fins ara, la trilogia s’ha traduït a 41 idiomes i ha tingut unes vendes superiors als cinc milions d’exemplars a tot el món.

Hilary Mantel, nascuda a Glossop el 1952, va dedicar molts anys a llegir i investigar sobre el període dels Turdor abans d’escriure la trilogia de Cromwell. La seva intenció era “assegurar-se que fossin representacions històricament precises”. En una entrevista a The Guardian va admetre que volia posar el lector en “aquell temps i aquell lloc, col·locant-lo al seguici d'Enric VIII”. Mantel no pretenia, deia, “jutjar amb retrospectiva, des de l’elevada distància del segle XXI, quan sabem què va passar”, sinó ser-hi present, estar allà, amb els protagonistes del relat, “avançant amb informació imperfecta i potser expectatives equivocades, però en tot cas avançant cap a un futur que no està predeterminat, i en què les probabilitats i l’atzar jugaran un paper fantàstic”.

"En el moment en què morim, entrem en el territori de la ficció", va escriure Mantel per a una conferència pronunciada el 2017 per a la BBC. "Quan ja no podem parlar per nosaltres mateixos, ens interpreten. I quan recordem, no reproduïm el passat, el creem". Però la Hilary Mantel que ha mort aquest dijous continua parlant als lectors del segle XXI amb obres, no només de ficció històrica, sinó també novel·les que tenen una lectura contemporània.